El nostre company Gerard Rincón Andreu, advocat de Fernández Advocats, ha publicat en mitjans jurídics especialitzats una anàlisi sobre el debat legal relacionat amb l’oferiment de lloguer social a Catalunya. Aquesta qüestió, regulada per la Llei 24/2015, genera discrepàncies als tribunals civils, on no hi ha consens sobre com aplicar aquesta obligació.
Què estableix la Llei 24/2015 sobre el lloguer social?
La Llei 24/2015 obliga els grans tenidors d’immobles a oferir un contracte de lloguer social abans d’iniciar processos de desnonament o execució hipotecària. El seu objectiu principal és protegir les persones o famílies en risc d’exclusió residencial. Tanmateix, l’aplicació d’aquesta normativa ha donat lloc a conflictes legals, ja que no està clar si els tribunals civils són competents per exigir aquesta obligació, que alguns consideren administrativa.
Tres posicions principals als tribunals civils
A Catalunya, els tribunals han adoptat diferents posicions sobre aquesta qüestió:
- Manca de competència civil:
Alguns jutjats, com el núm. 4 de Cerdanyola del Vallès, consideren que aquesta obligació pertany a l’àmbit administratiu i rebutgen la intervenció de la jurisdicció civil. - Competència civil sense decidir sobre el fons:
En una posició més oberta, l’Audiència Provincial de Tarragona (Auto núm. 261/2023) permet als tribunals civils conèixer aquest tipus de demandes, encara que sense valorar el dret al lloguer social, deixant aquesta qüestió en mans de l’Administració. - Competència civil amb limitacions:
L’Audiència Provincial de Barcelona (Auto núm. 296/2024) admet que els jutjats civils poden analitzar aquestes demandes, però estableix que no és possible imposar el compliment del lloguer social, ja que aquesta obligació es regula com una sanció administrativa.
Un debat obert
Com explica Gerard Rincón Andreu, la qüestió principal és que l’oferiment de lloguer social té una naturalesa administrativa. Això significa que el seu incompliment no pot donar lloc a una condemna civil, sinó a una sanció administrativa. Aquest argument ha estat recolzat per la Sentència núm. 601/2022 de l’Audiència Provincial de Barcelona, que ha influït en moltes de les decisions judicials recents.
Conclusions
Tot i que la Llei 24/2015 busca garantir el dret a l’habitatge en situacions de vulnerabilitat, la interpretació i aplicació d’aquesta normativa als tribunals civils continua generant dubtes. Avui dia, les resolucions judicials reflecteixen posicions divergents, fet que dificulta una uniformitat en la jurisprudència.
A Fernández Advocats, estem atents a aquestes evolucions legals per oferir el millor assessorament als nostres clients en temes de dret immobiliari i administratiu. Si necessites orientació en aquest àmbit, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres.