DESCARREGAR ARTICLE COMPLET EN PDF
Després d’un complex i prolongat procediment judicial, la Sala Penal de l’Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una sentència absolutòria favorable als interessos del nostre client, arquitecte municipal, injustament acusat d’un delicte de prevaricació urbanística previst a l’article 320.1 del Codi Penal.
L’origen del cas: una llicència urbanística qüestionada
Els fets es remunten a la concessió d’una llicència de rehabilitació d’un immoble ubicat en un barri antic protegit. El projecte suposava, segons l’acusació, una ampliació de volumetria presumptament contrària a la normativa urbanística. Arran d’això, el Ministeri Fiscal va presentar querella penal contra els tècnics municipals —l’arquitecte i el secretari-interventor— per un suposat delicte contra l’ordenació del territori, considerant que els seus informes havien donat cobertura a una llicència irregular.
L’evolució del procediment judicial
Després de la fase d’instrucció, el Jutjat Penal va obrir judici oral contra ambdós tècnics que defensàvem. En el judici, es va aportar prova de descàrrec fonamentada en una interpretació raonable de la norma urbanística i en el fet que l’informe del Secretari era purament procedimental, no jurídic ni tècnic en matèria urbanística.
El Jutjat Penal va absoldre inicialment el Secretari però va condemnar l’arquitecte municipal a una pena de multa i inhabilitació, decisió que va ser recorreguda tant per la defensa com pel Ministeri Fiscal. L’Audiència Provincial va estimar els recursos i va ordenar dictar una nova sentència per subsanar errors de valoració.
Tot i que el Jutjat Penal va reiterar l’absolució del Secretari, va mantenir la condemna a l’arquitecte, fet que va motivar un nou recurs d’apel·lació, basat en l’existència d’omissions en els fets provats i en la manca de vincles amb la promotora de les obres. L’Audiència va tornar a estimar el recurs i va ordenar una nova resolució.
Sentència absolutòria final: no hi ha delicte de prevaricació urbanística
Finalment, la Sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona ha posat fi al procediment amb una decisió absolutòria per a l’arquitecte municipal, concloent que:
- No s’ha acreditat la comissió del delicte urbanístic, ja que no queda demostrat que el projecte informant suposés una ampliació de volumetria prohibida.
- L’informe tècnic no era manifestament injust, ni es pot considerar clarament il·legal, ja que existia una interpretació urbanística raonable i recolzada per una prova pericial independent.
- No s’ha provat el requisit del coneixement de la injustícia, element subjectiu essencial en el delicte de prevaricació, atesa l’absència de motivacions personals, relació amb la promotora o voluntat d’afavorir interessos particulars.
El dret penal com a última ràtio
La sentència també fa èmfasi en la funció de mínima intervenció del dret penal, remarcant que només ha d’actuar en casos de greus il·legalitats amb clar menyspreu pels interessos públics, situació que no es dona en aquest cas, on no s’ha acreditat cap actuació arbitrària ni dolosa per part dels tècnics municipals.