DESCARREGAR ARTICLE COMPLET EN PDF.
Acudeix al nostre despatx un client que ha estat víctima d’un robatori. Concretament, havia anat a cobrar uns xecs al banc i s’havia traslladat al seu lloc de feina deixant els bitllets dins d’un sobre a la guantera del seu vehicle, estacionat davant les oficines de la seva empresa, situades en un polígon industrial. Al cap d’una estona, el personal de l’empresa li comunica que el vidre del copilot està trencat i la guantera oberta.
Des del principi, les nostres sospites van ser que el culpable del robatori havia seguit el nostre client des del moment en què havia anat al banc. Per provar aquesta tesi, vam aportar les càmeres de seguretat properes al recinte de l’empresa del nostre client perquè la força instructora pogués valorar-les i intentar determinar qui eren els culpables del delicte investigat.
Tot i que les imatges mostraven uns individus voltant pel vehicle parlant per telèfon, no es va poder reconèixer l’autor o autors dels fets, només es va poder identificar el vehicle utilitzat per fugir. La força instructora va dur a terme totes les diligències que va considerar pertinents per identificar l’autor, però el jutjat, amb el suport del Ministeri Fiscal, va considerar que la millor opció era el sobreseïment provisional i l’arxivament del cas, atès que no es podia determinar la identitat dels autors.
El nostre objectiu era clar: necessitàvem reobrir el procediment perquè consideràvem que encara hi havia diligències útils per intentar esbrinar qui eren els culpables del robatori.
Per sol·licitar la reobertura, vam interposar un recurs de reforma davant el mateix Jutjat, exposant que no era procedent acordar el sobreseïment perquè no s’havien esgotat tots els mecanismes disponibles per identificar els autors i això causava indefensió al nostre representat. L’argument principal era que la instrucció havia de continuar oberta per poder proposar i acordar noves diligències d’investigació.
En el mateix recurs vam proposar un conjunt de diligències. Tanmateix, en ser peticions que podien afectar tercers –com ara l’anàlisi del trànsit de trucades registrat en els repetidors de telefonia mòbil i l’anàlisi de les càmeres de trànsit entre el banc i l’empresa– el jutjat va desestimar el recurs.
No satisfets amb el resultat, el nostre equip penal va interposar un recurs d’apel·lació davant l’Audiència Provincial de Barcelona. Defensàvem que abans d’un sobreseïment s’havien d’esgotar totes les vies d’investigació per evitar la indefensió del client.
Resolució de l’Audiència
L’Audiència Provincial va estimar íntegrament el recurs, permetent l’adopció de diligències prèviament denegades, moltes de caràcter tecnològic. Aquestes, per ser acordades, han de superar els requisits establerts a l’art. 588 bis LECrim, ja que poden suposar una intromissió en drets fonamentals de tercers.
Els requisits de especialitat, idoneïtat, excepcionalitat, necessitat i proporcionalitat es compleixen en aquest cas, ja que s’havien esgotat totes les altres vies amb menor injerència.
L’Audiència destaca que, tot i que les càmeres no van identificar directament el sospitós, van aportar dades rellevants com el model i color del vehicle i les hores del seguiment. Això justifica noves mesures.
Les diligències proposades estaven delimitades per minimitzar l’afectació de drets de tercers. Quan el tribunal va ponderar els interessos en conflicte, va considerar que el perjudici era menor respecte al benefici públic d’avançar en la investigació.
Així mateix, demanar l’anàlisi del trànsit de trucades als repetidors propers als fets també era una mesura necessària. Es va sol·licitar amb totes les limitacions per evitar perjudicis innecessaris. Com que hi havia una evidència gràfica del sospitós utilitzant el dispositiu en aquell moment, aquest element indiciari podia contribuir a la identificació. L’Audiència va considerar la mesura com a proporcionada i ajustada a Dret.
Conclusions
L’estimació del recurs ha permès a la víctima del robatori esgotar totes les vies d’investigació abans de l’arxivament. Tot i que encara no s’ha identificat als responsables, la resolució mostra la voluntat de no deixar impunes els fets.
Malgrat que les diligències podien afectar drets fonamentals de tercers, la justificació precisa basada en la necessitat, idoneïtat i proporcionalitat ha estat clau perquè l’Audiència acceptés la seva pràctica.
Aquest resultat demostra la importància de fonamentar adequadament les diligències, explicant la seva rellevància i limitant les possibles injerències. Així es garanteix que l’interès públic i el dret a la tutela judicial efectiva prevalguin sense comprometre els drets fonamentals.
Aquest article és merament divulgatiu i no suposa assessorament ni compromís d’actualització.
Per a més informació o assessorament, contacti amb info@fernandezadvocats.es.