Els MASC i l’ús del correu electrònic: primeres reaccions i tribunals que aposten per una interpretació flexible i garantista

DESCARREGAR ARTICLE COMPLET EN PDF.

La recent implementació dels Mitjans Adequats de Solució de Controvèrsies (MASC) com a requisit de procedibilitat, introduïda per la Llei Orgànica 1/2025, ha generat un intens debat jurídic sobre la seva correcta aplicació. L’objectiu del legislador era clar: fomentar la negociació i descongestionar els jutjats. No obstant això, les primeres interpretacions d’alguns òrgans judicials van encendre les alarmes en aplicar un formalisme excessiu que amenaçava de convertir aquest mecanisme en una barrera infranquejable per a l’accés a la justícia, com el que comentàvem en un anterior article. Afortunadament, dues resolucions recents de les Audiències Provincials d’Alacant i Màlaga han vingut a reconduir la situació, apostant per una interpretació coherent amb l’esperit de la norma i, sobretot, respectuosa amb el dret a la tutela judicial efectiva. Solució semblant es plantegen els recents Acords de Ple Jurisdiccional de la Sala Civil de l’Audiència Provincial d’Ourense de 4 de juliol de 2025, que també es postulen per tenir per acreditada el MASC remès per correu postal amb acusament de rebuda, burofax, buromail i e-mail, i qualsevol altre mitjà que deixi constància de l’enviament i recepció. 

El problema inicial: una interpretació excessivament rigorosa

El conflicte va sorgir en casos on, per complir amb el requisit del MASC, la part demandant havia remès una “oferta vinculant confidencial” a la part contrària mitjançant un correu electrònic certificat. Diversos jutjats de primera instància van inadmetre les demandes ad limine argumentant que no quedava acreditat que el correu electrònic fos un canal de comunicació pactat o habitual entre les parts. Aquesta decisió, basada en una interpretació literal i restrictiva, tancava la porta dels tribunals sense permetre tan sols la possibilitat de corregir el suposat defecte.

Aquesta praxi convertia el MASC en el que la Interlocutòria de l’Audiència Provincial d’Alacant, Secció 8a, de 18 de juliol de 2025 qualifica de manera molt gràfica, i encertadament, com una (sic.) “carrera de obstáculos para el actor, de imposible subsanación“.

La correcció de les Audiències Provincials: principi pro actione i sentit comú

Tant l’esmentada Interlocutòria de l’Audiència Provincial d’Alacant com també la Interlocutòria de l’Audiència Provincial de Màlaga, Secció 6a, de 23 de juliol de 2025, revoquen les decisions d’inadmissió i estableixen una doctrina clara i fonamentada en principis essencials del nostre ordenament jurídic.

Ambdós tribunals coincideixen en diversos punts clau:

1. Prevalença del dret a la tutela judicial efectiva: Recorden que el dret consagrat a l’article 24 de la Constitució Espanyola obliga a interpretar els requisits processals de la manera més favorable a l’exercici del dret (principi pro actione). La inadmissió d’una demanda és una mesura excepcional que ha de basar-se en motius substancials i no en formalismes desproporcionats.
   
   
2. El correu electrònic com a mitjà vàlid i habitual: Les dues resolucions destaquen que, en la realitat social i mercantil actual, el correu electrònic és un canal de comunicació ordinari. Exigir un pacte exprés o un historial de comunicacions previ per validar-lo com a mitjà per a un MASC és una exigència que no es troba a la llei i que resulta desajustada. Com assenyala l’Audiència de Màlaga, si els contactes comercials habituals es feien per aquest mitjà, és lògic entendre que es pot utilitzar per a una oferta vinculant
   
   
3. L’obligació de permetre la subsanació: Aquest és potser dels punts més rellevant. Les Audiències Provincials critiquen durament que els jutjats d’instància arxivessin directament les demandes. Si el jutge tenia dubtes sobre si l’adreça de correu electrònic era l’emprada habitualment per la part demandada, el procediment correcte no era la inadmissió, sinó concedir un termini a la part actora per aclarir i acreditar aquest extrem. L’arxivament directe, sense donar aquesta oportunitat, és una decisió “precipitada” i “desproporcionada”. Cal doncs exigir que els Tribunals d’Instància siguin més proactius en l’admissió de les demandes.
   
   
4. La conseqüència real de l’incompliment: L’Audiència d’Alacant va més enllà i aclareix que, fins i tot en el cas que s’acredités que el MASC no es va intentar correctament, la conseqüència prevista a la llei no és la inadmissió de la demanda, sinó possibles efectes desfavorables en matèria de costes processals (articles 394.1 i 394.2 de la LEC).

Comentari final

Celebrem aquestes resolucions perquè aporten seguretat jurídica i sentit comú a l’aplicació dels MASC. Els tribunals ens recorden que els requisits de procedibilitat són instruments per garantir un procés ordenat, no trampes per impedir l’accés a la justícia.

Els MASC han de ser una eina per a la solució de conflictes, no un nou laberint burocràtic. L’esperit de la reforma és promoure la negociació de bona fe, i l’enviament certificat d’una oferta per correu electrònic compleix perfectament aquesta finalitat. Pretendre o sostenir el contrari és ignorar la realitat del tràfic jurídic privat (civil i mercantil) del segle XXI.

Aquestes decisions de les Audiències Provincials d’Alacant i Màlaga marquen, a criteri nostre, el camí judicial correcte: una aplicació dels MASC que sigui flexible i sensata, pragmàtica i, per sobre de tot, garantista. Confiem que aquest criteri s’imposi i que els MASC compleixin la seva funció d’eficiència sense menystenir el dret fonamental a obtenir una resolució sobre el fons de la qüestió.

*El present article és merament divulgatiu i no suposa assessorament ni compromís d’actualització. 

Per més informació o assessorament, contacti amb info@fernandezadvocats.es