DESCARGAR ARTÍCULO COMPLETO EN PDF.
Antecedents del cas
El nostre client és el beneficiari d’una pòlissa d’assegurança constituïda com un “Pla Familiar de Jubilació” subscrit pel seu marit com a assegurat durant els anys vuitanta. La pòlissa no només preveia el decés de l’assegurat, sinó també la situació d’invalidesa o la supervivència al venciment del pla, motiu pel qual es configurava com una assegurança mixta.
Tanmateix, en morir l’assegurat l’any 2001 en un tràgic accident d’helicòpter i posar-ho en coneixement de la companyia asseguradora, aquesta va comunicar al beneficiari que la pòlissa quedava alliberada del pagament de primes com a conseqüència del decés, però que la mort no estava coberta per aplicació d’una clàusula d’exclusió de cobertura.
El beneficiari va manifestar el seu desacord i va decidir esperar al venciment de la pòlissa, al desembre de 2019, per reclamar allò que en dret li corresponia. Un cop vençut el termini de la pòlissa, es van enviar fins a dos burofaxs a la companyia asseguradora reclamant el pagament de l’import total, sense obtenir cap resposta.
Desenvolupament del procediment judicial
Interposem demanda judicial reclamant l’import íntegre, més els interessos d’acord amb l’article 20 de la Llei de Contracte d’Assegurances (d’ara endavant, LCS), fonamentant el nostre càlcul i reclamació a partir de les condicions particulars de la pòlissa contractada, atès que la clàusula 25 establia que, si l’assegurat moria, els beneficiaris que visquessin al venciment del contracte podien optar per percebre el capital assegurat. Això situa el naixement del dret al cobrament en la data de venciment (desembre de 2019), i no abans.
La contestació a la demanda per part de l’asseguradora es va centrar essencialment en:
- a) Prescripció: per haver transcorregut cinc anys des del decés de l’assegurat, invocant l’article 23 LCS sobre les accions que es deriven del contracte d’assegurança de persones.
b) Exclusió de cobertura en morir en un sinistre d’aviació: no van considerar el vol ni com a vol comercial ni com a vol xàrter i, en conseqüència, sostenien que no tenia cobertura.
Tanmateix, malgrat els motius d’oposició de la part adversa (un de caràcter processal i un altre de fons), aquesta part va sostenir durant el desenvolupament del plet i en fase de conclusions:
- a) Que no es tractava del típic segur de vida, sinó d’una pòlissa mixta amb una data de venciment aliena al decés, motiu pel qual el còmput de la prescripció s’iniciava al desembre de 2019 i que aquesta s’havia interromput fins en dues ocasions.
b) Que, acudint a les condicions particulars, la clàusula 3a disposava que els riscos d’aviació sí que estaven coberts per la pòlissa i que únicament quedaven exclosos d’aquesta cobertura els professionals del sector aeri en l’exercici de la seva professió. Això no succeïa en aquest plet, atès que l’assegurat va morir en un vol d’helicòpter xàrter contractat per l’empresa en què treballava com a instal·lador elèctric. De fet, la seva professió com a instal·lador constava expressament a les condicions particulars de la pòlissa.
Fonaments jurídics d’aplicació
El jutjat competent va assumir íntegrament els nostres arguments, desestimant els dos motius al·legats per l’asseguradora.
- Sobre la prescripció: la sentència determina que l’acció no ha prescrit, atès que la clàusula 25 de la pòlissa estableix expressament que el dret a percebre el capital neix en el venciment del contracte (30 de desembre de 2019), fins i tot si l’assegurat hagués mort amb anterioritat.
• Sobre l’exclusió de la pòlissa: la jutgessa considera que el sinistre sí que està cobert. El debat se centra a determinar si el vol en helicòpter pot considerar-se un “vol xàrter”. Atès que la pòlissa no defineix aquest terme, la sentència acudeix a la definició de la RAE i a la proporcionada per la pròpia demandada, concloent que el vol encaixa en aquesta categoria, ja que es tractava d’un vol no regular, amb una finalitat específica i per a un grup exclusiu de persones. A més, es destaca que el difunt era instal·lador i no un professional de l’aviació, motiu pel qual no li era aplicable l’exclusió professional. En aplicació del principi d’interpretació contra proferentem (les clàusules ambigües s’interpreten en contra de qui les ha redactat, en aquest cas, l’asseguradora), el dubte es resol a favor del beneficiari de l’assegurat.
En aquest sentit, és aplicable l’article 91 LCS, que indica que l’asseguradora només queda alliberada de l’obligació de pagament si el decés es produeix per causes expressament excloses a la pòlissa. Així mateix, pel que fa a la interpretació de les condicions particulars i de la concreta exclusió de cobertura invocada per l’asseguradora, com a regla d’interpretació contractual cal cercar la voluntat real de les parts (article 1281 del Codi Civil) i dur-la a terme de manera sistemàtica i no merament literal, d’acord amb el principi de bona fe i en favor del consumidor (pro consumatore). Aquesta tesi es fonamenta en la STS, Sala 1a, núm. 671/2016.
Resultat: sentència estimatòria
Finalment, amb una gran satisfacció per part del nostre client i del despatx després d’anys de lluita extrajudicial i judicial, s’estima íntegrament la demanda amb la quantia total reclamada i s’imposen els interessos de l’article 20 de la Llei de Contracte d’Assegurances (molt més generosos que el simple interès legal) des de la data de venciment del contracte (30/12/2019), en considerar que no existia una causa justificada perquè l’asseguradora rebutgés el pagament. A més, amb expressa condemna en costes a càrrec de l’asseguradora.
El present article és merament divulgatiu i no suposa assessorament ni compromís d’actualització.
Per a més informació o assessorament, contacteu amb info@fernandezadvocats.es.