DESCARREGAR ARTICLE COMPLET EN PDF.
Quan pensem en violència de gènere, la imatge més recurrent acostuma a ser la de l’agressió física. No obstant això, existeixen formes de maltractament més subtils i silencioses, però igualment destructives, que minen l’autonomia, la dignitat i la llibertat. Una de les violències més invisibilitzades és la violència econòmica, una forma de dominació que pot passar desapercebuda durant anys, disfressada de decisions quotidianes sobre els diners, l’organització familiar o l’economia domèstica.
Aquest tipus de violència no deixa blaus ni marques visibles al cos, però limita la independència, condiciona les decisions de la víctima i, en molts casos, li impedeix abandonar la relació d’abús. Es tracta d’un control progressiu i constant que pot afectar no només la víctima directa, sinó també els seus fills i filles i fins i tot el seu entorn familiar. Per això, és essencial reconèixer-la com una forma autònoma de violència de gènere i dotar-la del mateix nivell de protecció jurídica que les altres.
Com es defineix la violència econòmica segons la llei
La legislació espanyola, tant a nivell estatal com autonòmic, ha fet passos importants per reconèixer la violència econòmica com a forma de violència de gènere. El concepte es recull en diverses normatives, que permeten identificar aquestes conductes i activar els mecanismes de protecció.
Per exemple, la Llei de mesures de prevenció i protecció integral contra la violència de gènere, en el seu Article 3. Concepte, tipologia i manifestacions de violència de gènere, la defineix com:
“la privació intencionada i no justificada legalment de recursos, inclosos els patrimonials, per al benestar físic o psicològic de la víctima, dels seus fills o filles o de les persones que en depenen, o la discriminació en la disposició dels recursos que li corresponguin legalment o l’impossibilitar l’accés de la dona al mercat laboral amb la finalitat de generar dependència econòmica.”
De manera similar, la Llei del dret de les dones a erradicar la violència masclista, en el seu Article 4. Formes de violència masclista, amplia el concepte incloent expressament:
“l’impagament reiterat i injustificat de pensions alimentàries estipulades en cas de separació o divorci, el fet d’obstaculitzar la disposició dels recursos propis o compartits en l’àmbit familiar o de parella i l’apropiació il·legítima de béns de la dona.”
Manifestacions i formes de control
La violència econòmica pot passar inadvertida perquè no es manifesta necessàriament mitjançant amenaces explícites, sinó a través de conductes aparentment “normals” dins de la dinàmica familiar. No obstant això, els seus efectes són profunds i sostinguts en el temps.
Algunes manifestacions són:
- Control sobre els ingressos: impedir que la dona administri el seu propi salari o els ingressos familiars, exigint-li lliurar tots els diners que guanya.
- Limitació d’accés als recursos: prohibir l’accés a comptes bancaris, targetes de crèdit o informació financera de la família.
- Sabotatge laboral o acadèmic: obstaculitzar les oportunitats de la dona per treballar, estudiar o desenvolupar-se professionalment, amb la finalitat de limitar la seva independència.
- Imposició de deutes: obligar la dona a contreure deutes o signar documents financers al seu nom, deixant-la en una situació de vulnerabilitat econòmica.
- Ús indegut de béns: vendre o disposar de béns comuns o privatius de la dona sense el seu consentiment.
- Impagament de pensions: l’incompliment reiterat del pagament de la pensió d’aliments per als fills i filles és una de les formes més comunes i perjudicials de violència econòmica post-separació.
Totes aquestes actituds converteixen la vida quotidiana en una forma de control i sotmetiment, on la manca de diners s’utilitza com a eina de càstig. La víctima queda atrapada en un cercle de dependència que dificulta enormement la ruptura amb l’agressor, per por de quedar-se sense recursos o de no poder sostenir els seus fills.
Marc normatiu i reconeixement legal
Tot i que la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere no esmenta explícitament el terme “violència econòmica” en el seu article 1, el seu objecte és actuar contra la violència com a “manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i les relacions de poder dels homes sobre les dones”. La violència econòmica és, sens dubte, una d’aquestes manifestacions.
Encara més important, la protecció contra aquesta forma de violència s’ha reforçat explícitament a través de modificacions posteriors. La disposició final novena de la Llei orgànica 10/2022, de 6 de setembre, modifica la Llei orgànica 1/2004 per establir en la seva disposició addicional dinovena que:
“En el marc de la protecció contra la violència econòmica en els termes previstos en aquesta llei, l’Estat garantirà el pagament d’aliments reconeguts i impagats a favor dels fills i filles menors d’edat en conveni judicialment aprovat o en resolució judicial (…).”
Aquest reconeixement a nivell estatal és fonamental, ja que vincula directament l’impagament de pensions amb la violència econòmica i estableix una obligació de garantia per part de l’Estat.
A nivell autonòmic, lleis com l’andalusa, la catalana, la castellanolleonesa o la navarresa sí que la defineixen i la inclouen expressament en els seus catàlegs de formes de violència de gènere.
Acreditació de la situació de violència econòmica
Per accedir als drets i recursos, la víctima ha d’acreditar la seva situació. L’Article 23 de la Llei orgànica 1/2004, modificat pel Reial decret llei 9/2018, de 3 d’agost, estableix els mitjans d’acreditació:
Sentència condemnatòria per un delicte de violència de gènere.
Ordre de protecció o qualsevol altra resolució judicial que acordi una mesura cautelar a favor de la víctima.
Informe del Ministeri Fiscal que indiqui l’existència d’indicis que la demandant és víctima de violència de gènere.
Informe dels serveis socials, dels serveis especialitzats o dels serveis d’acollida destinats a víctimes de violència de gènere de l’Administració pública competent.
Qualsevol altre títol previst en disposicions normatives sectorials.
És rellevant destacar que, segons l’article 1 bis de la Llei de mesures de prevenció i protecció integral contra la violència de gènere d’Andalusia, es consideraran víctimes de violència de gènere (inclosa l’econòmica) i tindran reconeguts els drets de la norma sense necessitat d’interposició de denúncia.
Drets i mesures de protecció per a les víctimes
L’ordenament jurídic preveu una sèrie de mesures per protegir i assistir les víctimes de violència econòmica:
Ajuda econòmica específica: l’Article 27 de la Llei orgànica 1/2004 estableix una ajuda de pagament únic per a les víctimes de violència de gènere que, per la seva edat, manca de preparació general o especialitzada i circumstàncies socials, tinguin especials dificultats per obtenir una ocupació i manquin de rendes. L’objecte d’aquesta ajuda, regulada pel Reial decret 1452/2005, és facilitar la seva integració social.
Garantia de pagament d’aliments: com s’ha esmentat, la legislació preveu l’actuació del Fons de Garantia del Pagament d’Aliments per reforçar les mesures de suport a les víctimes de violència econòmica.
Dret a l’assistència social integral: l’Article 19 de la Llei orgànica 1/2004 garanteix el dret a serveis socials d’atenció, d’emergència, de suport i acollida i de recuperació integral. Això inclou suport a la formació i inserció laboral, clau per trencar la dependència econòmica.
Assistència jurídica gratuïta: l’Article 20 de la Llei orgànica 1/2004 assegura el dret a la defensa i representació gratuïtes en tots els processos que tinguin causa directa o indirecta en la violència patida.
Conclusió
La violència econòmica és una eina de control i dominació que perpetua la desigualtat i atrapa les dones en cicles d’abús. El marc legal espanyol, tant a nivell estatal com autonòmic, ha evolucionat per reconèixer-la explícitament com una forma de violència de gènere, establint mecanismes per a la seva acreditació i articulant mesures de protecció i suport econòmic.
Per als professionals del dret, és fonamental conèixer aquestes eines per poder identificar aquestes situacions, assessorar adequadament les víctimes i sol·licitar les mesures de protecció i reparació que la llei preveu, contribuint així a trencar el cercle de la violència i a restaurar l’autonomia i la dignitat de les dones afectades.