DESCARREGAR ARTICLE COMPLET EN PDF.
Comentari a la sentència del Tribunal Suprem, sala tercera, nº 1272/2025 de 13 d’octubre (rec. 3548/2024)
Una recent sentència del Tribunal Suprem aclareix com s’ha de computar el permís del progenitor diferent de la mare biològica quan es gaudeix de forma interrompuda i el funcionari té una jornada especial (per torns, guàrdies, etc.). El Suprem prioritza el principi d’igualtat entre treballadors i avala l’aplicació de criteris de proporcionalitat per evitar greuges comparatius que es puguin produir amb el gaudi.
Antecedents del cas
El cas analitzat parteix de la reclamació d’un funcionari de la Policia Local, subjecte a un règim de jornada especial amb rotació de torns (8×6 matí, 8×6 tardes, i 7×7 nits). El funcionari va sol·licitar gaudir de diverses setmanes del seu permís de naixement de forma interrompuda, tal i com a priori permetria una interpretació de l’article 49.c) del Text Refós de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (TREBEP).
L’Ajuntament va denegar les sol·licituds en la forma plantejada, argumentant que el funcionari escollia les setmanes que acumulaven un nombre de dies laborables superior a la d’una jornada ordinària. Aquesta elecció “estratègica” li permetia, a la pràctica, allargar la durada efectiva del permís en comparació amb un empleat amb una jornada estàndard o ordinària, de dilluns a divendres. L’Administració va aplicar una circular interna que exigia que cada setmana de permís contingués una proporció equivalent de dies de treball i de descans respecte a la jornada ordinària, denegant la petició del policia.
Mentre que el Jutjat Contenciós-Administratiu va donar la raó al funcionari en primera instància, el Tribunal Superior de Justícia de València va revocar la decisió en apel·lació, avalant el criteri de l’Ajuntament, i el cas va arribar finalment al Tribunal Suprem per a la formació de jurisprudència.
La qüestió a debat: les setmanes completes de l’article 49.c) TRLEBEP
La controvèrsia se centrava en la interpretació del concepte “setmanes completes” que exigeix l’article 49.c) del TREBEP per al gaudi interromput del permís. Calia determinar doncs si es refereix a un període de set dies naturals consecutius, sense més, o bé si el seu còmput ha d’estar condicionat o proporcionat pel tipus de jornada del sol·licitant per garantir un tracte equitatiu.
Decisió i doctrina del Tribunal Suprem
El Tribunal Suprem desestima el recurs del funcionari i estableix una doctrina clara i rellevant:
- El principi d’igualtat preval sobre una interpretació literal: El concepte de “setmana completa” no pot interpretar-se de manera aïllada. Ha de posar-se en relació amb la finalitat del permís, que és eximir el funcionari del seu temps de treball efectiu, i amb el principi d’igualtat entre tots els empleats públics.
- La necessitat d’una regla de proporcionalitat: En jornades especials amb una distribució irregular de treball i descans, aplicar un còmput de set dies naturals pot generar un greuge comparatiu entre funcionaris. Si s’entengués que un funcionari en aquest règim podria escollir setmanes amb set dies de treball consecutius, obtenint un benefici desproporcionat. Per evitar-ho, el Suprem avala l’aplicació d’una regla de proporcionalitat, atenent a les circumstàncies concretes. La setmana de permís ha de ser equivalent, en temps de treball efectiu exonerat, a la d’un funcionari amb jornada ordinària (generalment, cinc dies de treball i dos de descans).
- Llibertat d’elecció no és llibertat de configuració desigual: El funcionari manté la llibertat per decidir quan gaudeix de les setmanes de permís interromput (dins del termini de dotze mesos del fill/a). Tanmateix, aquesta facultat no li permetria configurar els períodes de manera que es produeixi un “allargament artificial del permís” i una desigualtat respecte a la resta de companys.
D’aquesta manera, la Sala Tercera conclou que la denegació de l’Ajuntament, basada en la seva circular interna, va ser conforme a dret, ja que buscava precisament preservar aquesta igualtat i aplicar correctament l’esperit de la norma.
Anàlisi crítica i implicacions pràctiques del pronunciament
Aquesta Sentència, que interpreta l’article 49.c) TRLEBEP, té una gran transcendència per a col·lectius amb jornades especials com policies, bombers, personal sanitari o fins i tot militar.
D’una part, i de cara els servidors públics amb aquesta tipologia de jornades diferents a les usuals, els limita la possibilitat d’optimitzar el gaudi del permís interromput per maximitzar els dies lliures. Tot i que pot percebre’s com una restricció, la decisió en realitat aporta seguretat jurídica i garanteix un tracte homogeni per a tota la plantilla, independentment del seu calendari laboral i la distribució de la jornada.
Tanmateix, a les AAPP els ofereix un suport jurisprudencial sòlid per regular internament el còmput d’aquests permisos, doncs les habilita per denegar sol·licituds que, tot i complir el requisit literal de “setmanes completes”, vulnerin el principi d’igualtat i suposin un abús de dret.
En definitiva, el Tribunal Suprem prioritza una interpretació finalista i sistemàtica de la norma que no pas una d’estratègica, assegurant que el dret a la conciliació familiar s’exerceixi en condicions d’equitat per a tots els empleats públics, sense tractes desiguals.
*El presente artículo es meramente divulgativo y no supone asesoramiento ni compromiso de actualización.
Para más información o asesoramiento, contacte con info@fernandezadvocats.es.