La Sala Contenciosa-Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears en Sentència 312/2025, de 10 de juliol ha tornat a posar sobre la taula una qüestió de màxima rellevància social i jurídica en els temps actuals: la responsabilitat de les administracions educatives davant de casos d’assetjament escolar. La resolució, que condemna l’Administració Educativa a indemnitzar amb 20.000 euros la família d’un menor per danys morals, no només reconeix el patiment de la víctima, sinó que assenyala directament una sèrie d’errors i omissions per part del centre educatiu que van agreujar la situació.
El context del cas analitzat: Un assetjament continuat i una resposta deficient
El cas versa sobre el patiment d’un alumne que va patir un assetjament constant i sistemàtic durant els cursos 2017/2018 i 2018/2019. Els fets incloïen insults vexatoris (“gordo”, “bola de grasa”, “hijo de puta”, “ojalá te mueras”) i fins i tot agressions físiques. Com a conseqüència, el menor va desenvolupar un quadre clínic greu amb símptomes depressius, ansietat, estrès posttraumàtic, baixa autoestima i, fins i tot, pensaments recurrents sobre la mort. El més alarmant és que l’equip directiu del centre era coneixedor des del primer moment de les dificultats d’integració i habilitats socials de l’alumne. Tot i això, la seva actuació va ser merament reactiva i clarament insuficient.
Les errades tributàries de la responsabilitat patrimonial per la passivitat del centre educatiu
La Sala identifica una cadena de decisions errònies i omissions que configuren un funcionament anormal del servei públic educatiu, fent especial èmfasi en els factors següents:
- Equiparar víctima amb agressor: El Tribunal destaca com a error fonamental la interpretació que va fer el centre de les reaccions del menor. Aquest, en un intent de defensar-se, tenia el que un pèrit va anomenar “explosions emocionals”. L’equip directiu va confondre aquests actes de defensa amb agressions, arribant a la conclusió errònia que el menor era “víctima i agressor al mateix temps”. La sentència és especialment taxativa en aquest punt, doncs “mai no és el mateix agredir que defensar-se”. Aquesta confusió va portar a mesures inadequades i a la desprotecció de la veritable víctima.
- Activació tardana i incorrecta del Protocol d’Assetjament: El protocol es va activar més d’un any després de l’inici dels fets. A més, la seva aplicació va ser constatadament deficient, atès que no es van recollir proves dels insults, no es van realitzar els informes psicològics pertinents i, en definitiva, no es va dur a terme una intervenció adequada.
- Mesures Contraproduents com ara vigilar la víctima, no l’agressor: Una de les mesures més desacertades que censura el TSJBalears va ser sotmetre a l’alumne assetjat a una vigilància intensa, dificultant la seva relació amb els companys. Aquesta actuació, lluny de protegir-lo, el va assenyalar i estigmatitzar encara més. La Sala recorda una obvietat que, en aquest cas, va ser ignorada pel centre la vigilància ha de recaure sobre l’agressor, no sobre la víctima.
- Manca de prevenció i seguiment per part del centre: es constata que, simplement, es varen adoptar “mesures ocasionals i reactives”, sense persistència ni seguiment. No va existir un autèntic pla preventiu per evitar situacions de risc, malgrat ser conscients de la vulnerabilitat de l’alumne. Aquesta passivitat va generar a l’alumne una sensació d’indefensió i, alhora, va enfortir els agressors, que percebien una total manca de conseqüències per als seus actes.
Estimació de l’existència de responsabilitat patrimonial de l’Administració Educativa
El tribunal fonamenta la seva decisió en vista a l’acció exercida i el principi de responsabilitat patrimonial de les Administracions Públiques, considera provat el nexe causal entre el funcionament deficient del servei públic educatiu (la inacció i mala praxi del centre) i el dany sofert pel menor, un dany que ni ell ni la seva família tenien el deure jurídic de suportar. Pel que fa a la quantia, si bé la reclamació de la família era de 50.000 euros, el TSJBalears la redueix a 20.000 euros en considerar aquesta xifra suficient i proporcional, a falta d’una aportació de criteris objectius que sustentin la valoració de la xifra pretesa.
Conclusions valoratives
Aquesta sentència envia un missatge clar a les institucions educatives. Estem davant d’una exemple de resolució judicial sensible front aquestes problemàtiques, que empara la víctima i posa el focus en el deure de diligència dels centres educatius, la vulneració del qual pot i ha de ser compensada pel sofriment perllongat que s’hagi produït, reforçant també l’exigència de comptar amb protocols i, sobretot, que siguin efectius en ares a que no es renovin les conductes per part dels assetjadors, recordant que el sistema educatiu es configura d’acord amb els valors constitucionals i es fonamenta amb el respecte dels drets i llibertats que s’hi reconeixen, tal i com disposa la Llei Orgànica 2/2006 de 3 de maig, d’Educació, que precisament s’inspira en l’educació per a la no violència en tots els àmbits, i en especial, de l’assetjament escolar tal d’ajudar a l’alumnat a reconèixer tota forma de maltracte, abús i violència o discriminació, i reaccionar davant d’aquesta.
*El present article és merament divulgatiu i no suposa assessorament ni compromís d’actualització.
Per més informació, contacti amb info@fernandezadvocats.es