DESCARREGAR ARTICLE COMPLET EN PDF.
Una recent sentència del Tribunal Suprem – Sentència de la Sala Quarta del Tribunal Suprem nº 889/2025, de 14 d’octubre – ha unificat doctrina i ha establert un criteri clar per compensar els homes que van ser discriminats per l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) en denegar-los el complement de maternitat per aportació demogràfica. La decisió estableix una indemnització de 1.800 euros per reparar el perjudici causat, una mesura que busca no només compensar els afectats, sinó també corregir una pràctica administrativa contrària al dret europeu, i s’espera que automatitzi el tractament de la qüestió, que els Tribunals d’arreu estan valorant amb solucions dispars.
- L’origen del conflicte: la sentència del TJUE i la persistència de l’INSS
El context d’aquesta decisió es remunta a la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del 12 de desembre de 2019 (assumpte C-450/18). Aquesta resolució va declarar que la normativa espanyola que excloïa els homes del reconeixement del complement de maternitat era discriminatòria i contrària a la Directiva 79/7/CEE sobre igualtat de tracte.
Malgrat aquesta sentència, l’INSS va continuar denegant sistemàticament les sol·licituds presentades per homes, obligant-los a recórrer a la via judicial per defensar un dret ja reconegut. Aquesta actitud va generar una segona discriminació: a més de la denegació inicial, els afectats van haver d’assumir demores i despeses legals per obtenir el que els corresponia.
2. El periple judicial del pare pensionista reclamant
Per il·lustrar la situació a la qual es van enfrontar molts pares, el cas que ha donat lloc a la sentència del Suprem, és francament paradigmàtic.
L’actor va sol·licitar la seva pensió de jubilació el febrer de 2020. Més tard, el novembre de 2021, va demanar el complement per aportació demogràfica, acreditant la seva paternitat. Davant el silenci de l’INSS, es va veure obligat a presentar una reclamació prèvia i, finalment, una demanda judicial el juny de 2022.
No va ser fins a l’octubre de 2022, ja iniciat el procés judicial, que l’INSS li va reconèixer el complement amb efectes retroactius. No obstant això, la seva petició d’indemnització pel perjudici causat va ser desestimada tant pel Jutjat Social com pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid. Aquest últim va argumentar que no hi havia discriminació perquè l’actor no havia comunicat la seva condició de pare en la sol·licitud inicial. Aquest llarg recorregut processal va culminar amb el recurs davant del Tribunal Suprem, que finalment ha establert un criteri unificat per a tots els casos similars.
3. La decisió del Tribunal Suprem: una indemnització automàtica i homogènia
En la Sentència de 14 d’octubre de 2025, s’estableix que els homes que es van veure forçats a litigar tenen dret a una reparació íntegra del perjudici sofert. Per garantir la seguretat jurídica i evitar desigualtats entre els afectats, el Tribunal fixa una indemnització a tant alçat de 1.800 euros.
Aquesta quantitat s’atorga de manera automàtica, sense que l’afectat hagi de demostrar els danys i perjudicis específics. La sentència considera que aquesta xifra cobreix tots els perjudicis derivats de la necessitat d’acudir a la via judicial, incloent-hi: i) Costos processals i honoraris d’advocat; ii) Possibles danys morals, com la incertesa i les molèsties ocasionades.
L’objectiu és aplicar una solució homogènia per a tots els afectats, ja que el perjudici causat per l’actuació de l’INSS és el mateix en tots els casos.
4. Qui pot reclamar aquesta indemnització?
Poden sol·licitar aquesta compensació els homes que compleixin els requisits següents:
- A) Haver sol·licitat el complement de maternitat per aportació demogràfica (segons l’antiga redacció de l’article 60 del Text refós de la Llei General de la Seguretat Social), tenint, naturalment, dret a la percepció
- B) Que la seva sol·licitud fos denegada per l’INSS després de la sentència del TJUE del 12 de desembre de 2019
- C) Haver iniciat un procediment judicial per al reconeixement del seu dret
5. Conclusió
Aquesta Sentència representa un avenç significatiu en la protecció del dret a la igualtat i la no discriminació. No només corregeix la pràctica de l’INSS, sinó que també estableix un mecanisme efectiu i dissuasiu per compensar els ciutadans que han hagut de defensar els seus drets als tribunals per la inacció de l’Administració.
*El present article és merament divultatiu i no suposa assessorament ni compromís d’actualització.
Per a més información o assessorament, contacti a info@fernandezadvocats.es .