DESCARREGAR ARTICLE COMPLET EN PDF.
(STS, Sala Quarta, nº 1131/2025 de 26 de novembre, rec. 4704/2024)
El Tribunal Suprem ha tornat a pronunciar-se sobre una de les qüestions més debatudes en l’àmbit del dret laboral recent: la possibilitat de reclamar una indemnització addicional a la legalment taxada en casos d’acomiadament improcedent. En la seva Sentència 1131/2025, de 26 de novembre (rec. 4704/2024), la Sala Social reitera i consolida la doctrina que ja va establir en la seva anterior Sentència de Ple del passat mes de juliol de 2025, tancant la porta, excepte en casos molt excepcionals, a les anomenades indemnitzacions “dissuasives” o “reparadores” basades en la Carta Social Europea, i que vam comentar al seu dia en un anterior article .
Antecedents del cas
El cas analitzat per l’Alt Tribunal parteix d’una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que, en resoldre un recurs de suplicació, va reconèixer a un treballador acomiadat de manera improcedent no només la indemnització legal de 3.555,41 €, sinó també una indemnització addicional de 46.728,24 €. Aquesta quantitat addicional es va concedir en considerar que la compensació legal era insuficient per reparar el dany causat i per dissuadir l’empresa de futures conductes similars.
L’empresa, disconforme amb aquesta decisió, va presentar un recurs de cassació per a la unificació de doctrina davant del Tribunal Suprem.
La doctrina del Tribunal Suprem: Seguretat jurídica i caràcter no vinculant de les decisions del CEDS
El Suprem, en línia amb el seu pronunciament anterior, ha estat contundent en la seva argumentació. La sentència es basa en dos pilars fonamentals:
- La indemnització taxada és adequada i ofereix seguretat jurídica: El Tribunal defensa que la indemnització per acomiadament improcedent, regulada a l’article 56.1 de l’Estatut dels Treballadors, no és una “indemnització lliure”, sinó una quantitat “taxada que ha ofert seguretat jurídica i uniformitat per a tots els treballadors”. Segons el tribunal, aquest sistema repara els treballadors en termes iguals davant la pèrdua del lloc de treball, sense necessitat d’haver d’acreditar danys i perjudicis concrets.
- Les decisions del Comitè Europeu de Drets Socials (CEDS) no són directament aplicables: Aquest és el punt més contundent de la Sentència. El Suprem reitera que les decisions del CEDS, l’organisme que interpreta la Carta Social Europea, no tenen eficàcia executiva directa a Espanya. En paraules del propi tribunal, aquestes decisions:
- NO SÓN VINCULANTS per als tribunals espanyols.
- SÓN JURÍDICAMENT IRRELLEVANTS en termes d’eficàcia vinculant, sense perjudici del seu valor com a informe jurídic d’experts.
Per tant, els jutges i tribunals no estan obligats a seguir les interpretacions del CEDS per sobre de la legislació nacional a l’hora de fixar una indemnització per acomiadament.
La Sentència i el seu resultat
Com a conseqüència d’aquesta argumentació, el Tribunal Suprem estima el recurs interposat per l’empresa i deixa sense efecte la indemnització addicional de 46.728,24 €. D’aquesta manera, es confirma la decisió original del Jutjat Social i es manté com a única compensació la indemnització legal per acomiadament improcedent, que en aquest cas ascendia a 3.555,41 €.
Valoració i mirada al futur
La posició del Tribunal Suprem és clara i no deixa marge a interpretacions: avui dia, la via judicial per reclamar una indemnització superior a la legalment establerta per acomiadament improcedent està, en la pràctica, tancada, com ja s’intuïa de la Sentència de juliol, que va comptar amb vots particulars i amb un allau de critiques. Tot i això, el debat no està completament acabat. Cal recordar dos factors importants, ja que d’una banda el sindicat UGT ha elevat la qüestió al Tribunal Constitucional, per la qual cosa caldrà estar atents al seu futur pronunciament, i que el legislador ha manifestat la seva intenció de reformar la normativa sobre l’acomiadament, encara que la situació parlamentària actual fa difícil preveure canvis normatius a curt termini. Mentrestant, aquesta Sentència consolida un criteri de seguretat jurídica que serà clau en les futures reclamacions per acomiadament.
*El presente artículo es meramente divulgativo y no supone asesoramiento ni compromiso de actualización.
Para más información o asesoramiento, contacte con info@fernandezadvocats.es .