DESCARREGAR ARTICLE COMPLET EN PDF
Recentment, el Ple del Tribunal Constitucional ha dictat una sentència de gran rellevància, amb data de 29 de gener de 2025, en resposta al recurs d’inconstitucionalitat presentat per 136 diputats del Grup Parlamentari Popular. La impugnació es va dirigir contra diversos preceptes de la Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l’habitatge, entre ells, l’obligació imposada als grans tenidors d’acreditar la situació de vulnerabilitat econòmica del demandat o executat abans d’interposar una demanda de desnonament o iniciar la via d’aprem.
Fonaments de la Declaració d’Inconstitucionalitat
El Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucionals els arts. 439.6 i 655 bis 1 de la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC), que establien l’esmentada obligació. Segons el Tribunal, aquests preceptes vulneren el dret fonamental a la tutela judicial efectiva (art. 24.1 de la Constitució Espanyola). La doctrina constitucional ha reiterat en diverses ocasions que l’accés a la jurisdicció és el primer contingut del dret a la tutela judicial efectiva, fet que implica el dret a ser part en un procés i promoure l’activitat jurisdiccional que derivi en una decisó judicial (STC 140/2018, FJ5, entre d’altres).
Tot i que aquest dret no és absolut i pot estar subjecte a restriccions legals, aquestes limitacions han de respondre a un fi d’interès general, estar suficientment delimitades i respectar el principi de proporcionalitat. La norma impugnada pretenia garantir una major protecció a les persones en situació de vulnerabilitat econòmica en processos de desnonament i execució hipotecària. No obstant això, el Tribunal considera que aquesta obligació imposada als grans tenidors no supera el test de proporcionalitat, ja que l’acreditació de la situació de vulnerabilitat podria aconseguir-se mitjançant altres mecanismes sense restringir l’accés a la justícia dels propietaris o executants.
Implicacions de la Sentència
Sobre l’article 439.6 de la LEC
Aquest precepte imposava als grans tenidors (definits a Catalunya com aquells amb cinc o més habitatges) l’obligació d’acreditar la situació de vulnerabilitat econòmica dels demandats abans d’interposar una demanda de desnonament en els casos regulats en els arts. 250.1.1è, 2è, 4è i 7è de la LEC.
El Tribunal considera que aquesta exigència resulta innecessària i excessiva, ja que l’art. 441.5 de la LEC ja preveu que, en els supòsits d’habitatge habitual, s’informi la part demandada de la possibilitat d’acudir a les administracions competents en matèria d’habitatge i assistència social. A més, el Jutjat ha de comunicar d’ofici l’existència del procediment a aquestes administracions perquè puguin avaluar la situació de vulnerabilitat i, si escau, proposar solucions habitacionals. En conseqüència, l’exigència prèvia d’acreditació per part del demandant es considera una càrrega desproporcionada i una barrera injustificada a l’exercici de l’acció judicial.
Sobre l’article 655 bis 1 de la LEC
De manera anàloga, aquest precepte obligava l’executant, si era gran tenidor o empresa d’habitatge, a acreditar la situació de vulnerabilitat del deutor abans d’iniciar la via d’aprem quan el bé objecte de la subhasta fos l’habitatge habitual de l’executat.
El Tribunal conclou que aquesta càrrega processal també és desproporcionada, ja que les administracions competents poden avaluar la situació de vulnerabilitat sense necessitat d’imposar aquesta càrrega a l’executant. L’exigència d’acreditació imposada a l’executant genera un obstacle innecessari per a la realització del seu dret, vulnerant així l’art. 24.1 de la CE.
Efectes de la Sentència i Normes Derivades
Com a conseqüència de la declaració d’inconstitucionalitat dels arts. 439.6 i 655 bis 1 de la LEC, el Tribunal també ha declarat la inconstitucionalitat i nul·litat dels següents preceptes:
- Art. 439.7 de la LEC: que regulava la intervenció de les administracions públiques en el procediment de desnonament en funció de l’acreditació de la situació de vulnerabilitat econòmica.
- Art. 655 bis 2 de la LEC: que establia la possibilitat de suspendre l’execució en cas de verificar-se la situació de vulnerabilitat econòmica.
- Art. 685.2 de la LEC: relatiu a la demanda executiva sobre béns hipotecats o pignorats, en la mesura que també es remetia al sistema d’acreditació de vulnerabilitat econòmica declarat inconstitucional.
Aquests preceptes quedaven intrínsecament lligats a l’obligatorietat d’acreditació de la vulnerabilitat econòmica per part del demandant o executant, de manera que la seva declaració de nul·litat és una conseqüència lògica i inevitable.
Conclusions i Perspectives Futures
Aquesta decisió podria donar lloc a futures modificacions legislatives que busquin mecanismes alternatius per garantir la protecció dels col·lectius vulnerables sense comprometre l’accés a la justícia.
Avís legal: Aquest article té un caràcter merament informatiu i no constitueix assessorament jurídic. Per obtenir assessorament específic, contacti amb info@fernandezadvocats.es.