DESCARREGAR ARTICLE COMPLET EN PDF.
Antecedents del cas
Els Serveis Socials de la població de residència del nostre client van posar en coneixement de la fiscalia provincial una sèrie de fets relatius a un ciutadà que, segons el seu entendre, presentava importants patologies de salut mental que limitaven de manera significativa la seva capacitat d’obrar. També van comunicar múltiples denúncies interposades pel nostre client contra alguns veïns per problemes de convivència veïnal. D’aquesta manera, d’ofici, el Ministeri Fiscal va considerar que hi havia necessitat d’acordar l’adopció de mesures de suport, sol·licitant judicialment que es nomenés com a assistent representatiu del nostre representat una fundació perquè li prestés suport tant en l’àmbit personal i mèdic com en el processal.
Desenvolupament del procediment contenciós
A partir del relat dels fets exposats, es va notificar al nostre mandant la demanda per a la provisió de mesures judicials de suport i es va iniciar el procediment contenciós corresponent, encaminat a dictar resolució judicial per acordar l’adopció de mesures de suport consistents en assistència amb funcions representatives, cosa que fins al setembre de 2021 suposava, pròpiament, una incapacitat de la persona amb discapacitat que li impedia actuar per si mateixa.
Després de la contestació a la demanda, en la qual es va aportar la prova documental pertinent, amb especial atenció a un dictamen d’un perit metge-psiquiatre, es va practicar la visita al nostre client per part de la metgessa forense judicial. Després de l’entrevista clínica i la revisió de la documentació existent en autos i de l’historial mèdic-forense, aquesta va emetre l’informe corresponent i es va assenyalar la compareixença en seu judicial.
La tramitació, amb certes particularitats, segueix els tràmits del judici verbal i es fixa un acte de compareixença a manera de vista.
La importància probatòria per acreditar les habilitats de la persona a qui es pretén designar assistent
En la compareixença es va dur a terme una entrevista amb la persona amb discapacitat per part del jutge i el fiscal, i posteriorment es van practicar les proves proposades en seu judicial. Entre elles, declaracions testificals d’una amiga del demandat, de qui va ser el seu ocupador, de l’assistent social, així com la ratificació del perit metge que havia emès el nostre informe incorporat a la contestació. Amb aquesta prova vam aconseguir acreditar:
- Mitjançant les testificals de l’amiga i l’antic ocupador, que amb el nostre client es podien mantenir converses coherents i fluides, i que, per la relació i interacció que mantenien amb ell, el consideraven una persona autònoma i amb facultats per actuar per si mateix. Especialment rellevant va ser el testimoni de qui havia estat recentment ocupador del demandat, ja que es va acreditar que no només tenia habilitats per portar una vida independent, sinó que va respondre satisfactòriament a nivell laboral, atenent les ordres i demostrant ser una persona vàlida i amb bones capacitats en la tasca desenvolupada.
- Pel que fa a la treballadora de serveis socials, amb la seva testifical es va posar en evidència la seva manca de rellevància, ja que recentment havia reconegut que no havia interactuat amb el nostre client i que només havia mantingut alguna conversa telefònica amb ell feia més d’un any, per assumptes relatius al grau de dependència de la seva difunta mare. A més, va reconèixer que li constava que el nostre client era qui atenia i cuidava de la seva mare, amb qui convivien.
- Pel que fa a la ratificació del dictamen pericial del metge-psiquiatre de part, aquest va ratificar amb rotunditat que, actualment, el nostre client no presentava cap psicopatologia clínica activa significativa, concloent que disposava d’una adequada capacitat de judici i crítica.
- Quant a l’informe de la metgessa forense judicial, no s’havia sotmès el nostre client a una exploració psicopatològica tan completa com la del psiquiatre de part, sense practicar proves psicodiagnòstiques destinades a avaluar la personalitat i la possible psicopatologia que podia presentar.
Auto favorable que determina la no adopció de mesures de suport
Després de la pràctica probatòria, el jutge va donar tràmit de conclusions tant a la nostra representació lletrada com al Ministeri Fiscal. En aquesta fase, vam aprofitar per analitzar i posar en connexió tota la prova, que evidenciava la manca de necessitat d’adoptar mesures de suport respecte al nostre client, qui no presentava psicopatologia activa i qui va demostrar en tot moment tenir capacitat per expressar la seva voluntat, desitjos i preferències de forma lliure, sense necessitat d’assistència per a cap presa de decisió, tampoc per a decisions econòmiques, jurídiques o administratives.
A més, és ben sabut que actualment es presumeix que tota persona té capacitat jurídica, podent-se establir mesures de suport tipus curatela només en supòsits en què s’acrediti una discapacitat severa de la persona a qui s’assistirà, ja que la regla general i la voluntat del legislador, d’acord amb la Convenció de Nova York de 2006, és que tota persona pugui exercir la seva capacitat jurídica.
D’aquesta manera, es va posar de manifest que, a partir del nou marc normatiu disposat per la Llei 8/2021, de 2 de juny, per la qual es reforma la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat, d’acord amb la interpretació literal de l’article 226-4, apartat 3 del Codi Civil de Catalunya, l’autoritat judicial només en casos excepcionals en què resulti imprescindible per les circumstàncies de la persona assistida podrà determinar els actes concrets en què l’assistent pugui assumir la representació de la persona assistida.
Finalment, se’ns va notificar un Auto favorable als interessos del nostre client, resolent no adoptar cap mesura de suport.
El present article és merament divulgatiu i no constitueix assessorament ni compromís d’actualització.
Per a més informació o assessorament, contacteu amb info@fernandezadvocats.es