Quan una persona és víctima d’un delicte sexual, el procés penal no hauria d’afegir més dany al que ja ha patit. Tanmateix, la realitat és que aquests procediments solen allargar-se durant anys, i no és infreqüent que l’escrit d’acusació del Ministeri Fiscal no reculli totes les conductes que la víctima va patir.
En aquests casos, el paper de l’acusació particular resulta decisiu. No es tracta de duplicar la feina de la Fiscalia, sinó d’assegurar que cap fet quedi sense resposta, que es lluiti per obtenir la màxima protecció per a la víctima i que la reparació econòmica es correspongui amb la gravetat real del dany.
Recentment, l’Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una sentència de conformitat en la qual el nostre despatx exercia l’acusació particular en nom d’una nena de nou anys quan van ocórrer els fets. L’acusat ha estat condemnat per tots els delictes comesos contra ella, inclosos els que la Fiscalia no havia qualificat inicialment, i haurà d’indemnitzar-la amb 20.000€ en concepte de dany moral, una quantitat molt superior a la que habitualment es reconeix en supòsits d’aquesta naturalesa.
1. Fets
Els fets es remunten a 2017. L’acusat, que aleshores mantenia una relació sentimental amb una jove de setze anys, va obligar la nostra representada, una nena de nou anys, a romandre en una habitació mentre agredia sexualment la seva parella. La va forçar a presenciar-ho i, durant aquest temps, va realitzar sobre ella tocaments de caràcter sexual. Després, la va amenaçar perquè no expliqués res del succeït.
Tanmateix, la denúncia, presentada pels pares de la menor, no va arribar fins al 2021. En el registre del domicili de l’acusat es van intervenir a més dispositius informàtics que contenien abundant material d’abús sexual infantil, així com imatges de caràcter sexual de l’altra víctima elaborades quan era menor d’edat.
El procediment es va tramitar per la via del sumari, reservada als delictes més greus, i el judici oral no es va arribar a celebrar fins a l’octubre de 2026.
En un cas d’aquesta gravetat, una amenaça podria semblar un element superflu o secundari. No ho és. L’amenaça explica precisament per què una nena de nou anys va guardar silenci durant quatre anys, i aquest silenci forma part del dany que va patir. Una víctima que no pot explicar el que li ha passat perquè té por que li facin el mateix viu l’abús no només en el moment en què es produeix, sinó durant tot el temps que roman callada.
Per això, per al nostre despatx resultava imprescindible que aquesta conducta tingués la seva pròpia resposta penal, i la vam enfocar com a punt central de la línia d’acusació, en ser l’element que, en realitat, va impedir la persecució dels fets durant tant de temps.
2. El punt de partida: una acusació que no recollia tots els fets
En el seu escrit d’acusació inicial, el Ministeri Fiscal no va formular acusació per les amenaces dirigides a la nostra representada. Les seves qualificacions es centraven en els delictes de naturalesa sexual, quedant així diluït el seu contingut i importància.
Aquesta situació és més habitual del que es podria pensar, ja que la Fiscalia actua en defensa de la legalitat i de l’interès públic, i el seu escrit es centra normalment en els fets més greus. Però el que per al conjunt del procediment pot semblar accessori, per a la víctima no ho és.
El valor de l’acusació particular
La víctima d’un delicte té dret a personar-se en el procediment com a acusació particular. Això li permet actuar amb veu pròpia: proposar diligències d’investigació, intervenir en el judici i, sobretot, formular el seu propi escrit d’acusació, que no ha de coincidir amb el del Ministeri Fiscal.
Això és el que vam fer. En el nostre escrit de conclusions vam qualificar tots els fets patits per la menor, inclòs un delicte d’amenaces, i vam reclamar una indemnització ajustada a l’entitat real del dany.
Aquesta decisió, que podria semblar un simple matís tècnic, va ser la que va acabar determinant el resultat del procediment.
3. Com es va aconseguir la condemna per tots els delictes?
Després dels escrits d’acusació, i fixat el judici, després de les gestions realitzades al respecte, el procediment va poder acabar amb una sentència de conformitat. Aquesta figura permet que l’acusat reconegui els fets i accepti la pena sol·licitada, de manera que el tribunal dicta sentència sense necessitat de practicar tota la prova en el judici.
El que moltes persones desconeixen és que, quan en un procediment intervenen diverses acusacions, la conformitat s’aconsegueix amb la que resulti més convenient per a l’acusat. La LECrim exigeix que es presti amb l’escrit d’acusació més greu. Així ho recull expressament la sentència, que dicta la condemna perquè l’acusat i la seva defensa van manifestar la seva conformitat «amb l’escrit d’acusació més greu formulat».
Això té una conseqüència pràctica d’enorme importància que s’exemplifica en el nostre cas: Si l’acusació particular no hagués qualificat les amenaces, l’acusat hauria pogut conformar-se amb uns fets que no incloïen aquesta conducta, i la víctima menor s’hauria quedat sense resposta penal per ella. En haver formulat la nostra pròpia acusació, qualsevol acord havia d’incloure-la necessàriament.
Una altra avantatge que no ha de passar desapercebuda
La conformitat va tenir, a més, un efecte especialment valuós per a la víctima: va evitar que hagués d’enfrontar-se de nou al judici oral i reviure davant del tribunal, més de nou anys després, uns fets que va patir sent una nena. Aconseguir una condemna íntegra sense sotmetre-la a aquest tràngol va ser, per a nosaltres, una prioritat des del principi.
La sentència és ferma, ja que cap de les parts va manifestar la seva voluntat de recórrer-la.
4. La responsabilitat civil: 20.000€ pel dany moral patit
L’aspecte més destacat de la sentència és la indemnització. L’acusat ha estat condemnat a pagar a la nostra representada 20.000€ pels danys morals patits.
En la nostra experiència, les indemnitzacions per dany moral que els nostres tribunals reconeixen en supòsits d’abús sexual a menors sense lesions físiques es situen amb freqüència en quantitats sensiblement inferiors. No existeix un barem legal que fixi aquestes quantitats, com sí passa amb els accidents de trànsit, i cada tribunal les determina segons el seu prudent criteri. El resultat és una notable disparitat entre resolucions i, en molts casos, indemnitzacions que difícilment es corresponen amb el que la víctima ha patit.
Per això, assolir una xifra de 20.000€ no va ser fruit de la casualitat, sinó d’una feina específica orientada a posar de manifest la veritable dimensió del dany.
Com es fonamenta un dany que no es veu
El dany moral no deixa cicatrius visibles, però això no significa que sigui menor. El Tribunal Suprem ve admetent que, en els delictes contra la llibertat sexual, el dany moral pot deduir-se dels propis fets, sense necessitat d’una prova específica que l’acrediti. Ara bé, que el dany es presumeixi, no significa que la seva quantia també ho faci.
Per obtenir una indemnització d’acord amb la gravetat del succeït és necessari explicar al tribunal què fa que aquest dany sigui especialment intens.
En aquest cas concurrien diverses circumstàncies que així ho justificaven. La víctima tenia només nou anys, una edat en què no disposava per complet d’eines per comprendre el que estava passant. No va patir una única agressió, sinó una doble victimització: va ser obligada a presenciar actes de naturalesa sexual contra una altra persona i, al mateix temps, va ser objecte ella mateixa de tocaments. A això s’hi sumava l’amenaça posterior, que la va obligar a carregar amb el secret durant anys, i la llarga durada del procediment, que va mantenir obertes les conseqüències del succeït durant tota la seva adolescència.
Aquí s’aprecia de nou la importància que l’amenaça fos objecte d’acusació. No només mereixia la seva pròpia condemna: era també una peça essencial per explicar la intensitat i la durada del patiment de la menor.
5. Conclusions
Aquest cas demostra que, malgrat la duresa i lentitud del procés judicial, la víctima no ha de limitar-se a confiar que el Ministeri Fiscal recollirà tots els fets i reclamarà tot el que li pugui correspondre. La Fiscalia exerceix una funció essencial en el procediment penal, però té una perspectiva general del procediment. L’acusació particular, en canvi, està centrada exclusivament en els interessos de la víctima.
Gràcies a que vam formular una acusació pròpia i completa, a la vista de la complexitat tècnica de l’assumpte, la conformitat de l’acusat havia d’abastar necessàriament la condemna per tots i cadascun dels fets patits per la menor, incloses unes amenaces que inicialment no havien estat objecte d’acusació. I gràcies a una feina específica sobre la dimensió real del dany, es va obtenir finalment un marc de mesures de protecció ampli a favor de la víctima, així com el reconeixement d’una indemnització molt superior a la que sol reconèixer-se en casos similars que acaben en un judici.
El present article és merament divulgatiu i no suposa assessorament ni compromís d’actualització.
Per a més informació o assessorament, contacti amb info@fernandezadvocats.es.
