DESCARREGAR ARTICLE COMPLET EN PDF.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (STSJ Catalunya 1631/2025) ha estimat parcialment el nostre recurs d’apel·lació, incrementant significativament la indemnització que inicialment havia reconegut el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 16 de Barcelona.
Antecedents del cas
Després dels tractes corresponents, l’Ajuntament va subscriure amb el nostre client un Conveni Urbanístic per a l’ocupació temporal d’uns terrenys destinats a la construcció d’un centre educatiu. Tanmateix, el conveni establia una indemnització de 100 euros diaris en cas de demora en la restitució dels terrenys finalitzades les obres.
Aquestes obres van finalitzar el desembre de 2011, però l’Ajuntament no va retornar els terrenys al seu estat original, sinó que aquests van continuar sent utilitzats com a aparcament del centre educatiu, sense establir mai cap mena de compensació al propietari, qui va confiar-nos els seus interessos pe les reclamacions corresponents.
Sentència en primera instància
Durant la primera instància, es va demostrar que l’Ajuntament havia menystingut les reclamacions del propietari i veí del poble, constatant que s’havia actuat de manera desidiosa amb aquest afer durant molts anys en que es va destinar els terrenys a pàrquing públic a costa del propietari, desmentint la tesi de l’Ajuntament que aquest pàrquing ho era per mera tolerància del veí.
Tanmateix, es va fixar una indemnització de 100.000 euros que el JCA nº 16 de Barcelona entenia proporcionada. Això va comportar que l’Ajuntament formulés recurs per tal de revocar i/o rebaixar la indemnització establerta, i el propietari també interposés recurs tendent a incrementar aquesta suma.
Sentència en segona instància
El Tribunal Superior de Justícia confirma que l’Ajuntament va incomplir la seva obligació de restituir els terrenys segons el pactat, ressenyant les proves (documentals i testificals) que evidenciaven la consciència municipal de la situació d’ocupació extralimitada i no consentida, i estima que la indemnització procedent per raó de la ocupació hauria de calcular-se d’acord amb la penalització prevista al Conveni, fixant-la en 255.000 euros, rebutjant l’aplicació de l’article 1154 CC a l’hora de moderar la xifra indemnitzatòria que hagi de correspondre al perjudicat.
Aquesta Sentència estableix un precedent molt important en matèria d’ocupacions irregulars i no consentides post-conveni, reforçant la posició dels propietaris davant les administracions públiques. També subratlla la importància d’establir clàusules penals clares en els convenis urbanístics.
Representa una fita significativa en la defensa dels drets dels propietaris enfront d’ocupacions inconsentides per part de l’Administració, establint criteris clars sobre la quantificació d’indemnitzacions en aquests casos, en atenció al pactat, i posa de manifest la necessitat que les administracions públiques compleixin estrictament amb els terminis i condicions establerts en els convenis urbanístics, així com les conseqüències econòmiques del seu incompliment.
El present article és merament divulgatiu i no suposa assessorament ni Compromís d’actualització.
Per més informació o assessorament, contacta amb info@fernandezadvocats.es