El poder preventiu és un instrument notarial que permet a una persona (poderdant) designar un apoderat perquè gestioni els seus assumptes personals i patrimonials en cas que en el futur necessiti suport. La seva principal virtut és que manté la seva vigència precisament quan el poderdant més ho necessita, garantint una gestió ininterrompuda i conforme a la seva voluntat.
Per maximitzar-ne l’eficàcia, és fonamental prestar especial atenció a les següents clàusules:
- Amplitud de facultats: El poder ha de ser el més ampli i detallat possible, incloent un catàleg exhaustiu de facultats que poden abastar diferents eixos:
- Administració i disposició de béns mobles i immobles.
- Operacions bancàries i financeres, com la gestió de comptes, la contractació de préstecs o la realització d’inversions.
- Actuacions en l’àmbit successori, com acceptar o renunciar a herències i llegats.
- Representació processal per comparèixer en tota classe de procediments judicials.
- Facultats en l’àmbit societari i mercantil.
- La possibilitat d’autocontractació, que permet a l’apoderat realitzar actes jurídics amb si mateix en representació del poderdant, sempre en interès d’aquest últim.
- Clàusules essencials de subsistència i exclusió de control judicial: hi ha dues clàusules que resulten crucials per assegurar la plena autonomia de la voluntat del poderdant i la vigència d’aquests poders en cas d’un empitjorament de l’estat de salut:
- Subsistència per incapacitat sobrevinguda: És vital incloure una estipulació que estableixi que el poder mantindrà la seva plena validesa i eficàcia fins i tot en cas d’incapacitat sobrevinguda del poderdant, i que subsistirà mentre no recaigui una resolució judicial que nomeni un càrrec tutelar (assistent amb funcions representatives) i disposi expressament la seva extinció. Això garanteix una resposta immediata a les necessitats de la persona sense haver d’esperar a la conclusió d’un procediment judicial.
- Exclusió expressa d’autorització judicial: El poderdant pot, i és altament recomanable que ho faci, excloure expressament la necessitat d’autorització judicial per a aquells actes que, d’una altra manera, la requeririen. De no incloure l’exclusió de la necessitat d’autorització judicial, aquesta seria preceptiva per a l’apoderat d’acord amb l’article 222-2.1 del Codi Civil de Catalunya, atès que l’art. 222-44.3 d’aquest mateix cos legal disposa amb claredat que l’apoderat “necessita l’autorització judicial per als mateixos actes que el tutor, llevat que el poderdant l’hagi exclòs expressament”.
Aquesta exclusió reforça la confiança dipositada en l’apoderat i dota el poder de la màxima agilitat, evitant la necessitat d’acudir a l’autoritat judicial per validar actes de disposició d’especial transcendència com els relacionats en el llistat de l’article 222-43 del Codi Civil de Catalunya.
En conclusió, el poder preventiu és una eina proactiva que empodera les persones, permetent-los dissenyar el seu propi sistema de suports i assegurar que les decisions futures s’alineïn amb els seus desitjos i preferències, fomentant un sistema basat en la confiança i el ple respecte a la seva dignitat i benestar.
El present article és merament divulgatiu i no suposa assessorament ni compromís d’actualització.
Per a més informació, contacteu amb info@fernandezadvocats.es