La cancel·lació d’antecedents penals

DESCARREGAR ARTICLE COMPLET EN PDF.

La cancel·lació dels antecedents penals és molt més que un simple tràmit administratiu; representa la materialització del dret a la reinserció i a l’oblit, un pilar fonamental del nostre sistema de justícia penal. Per a una persona que ha complert la seva condemna, l’existència d’antecedents pot suposar un obstacle insalvable en la seva vida personal i professional, afectant des de la recerca de feina fins a l’obtenció de llicències o permisos.

Aquest article ofereix una guia exhaustiva sobre com navegar aquest procés, els requisits indispensables i la importància de comptar amb un advocat expert.

1. Requisits fonamentals per a la cancel·lació: els dos pilars del procés

Perquè la cancel·lació sigui viable, han de concórrer dos requisits essencials i ineludibles, establerts a l’Article 136 del Codi Penal. L’absència de qualsevol d’ells impedirà l’èxit de la sol·licitud.

Primer Pilar: l’extinció completa de la responsabilitat penal

Aquest és, sovint, el punt que genera més confusions. L’extinció de la responsabilitat penal no es produeix automàticament en sortir de presó. Implica el compliment íntegre de totes les penes imposades en la sentència ferma. Segons l’Article 130 del Codi Penal, la responsabilitat s’extingeix, entre altres causes, pel compliment de la condemna. Això inclou:

• Penes privatives de llibertat: Haver complert la totalitat de la pena de presó.
• Penes de multa: Haver abonat la totalitat de la multa imposada. Si no es paga, pot generar-se una responsabilitat personal subsidiària (dies de privació de llibertat), que també s’ha de complir.
• Treballs en benefici de la comunitat: Haver completat totes les jornades de treball assignades.
• Penes privatives de drets: Haver complert els períodes d’inhabilitació, prohibicions d’aproximació, de comunicació, etc.
• Responsabilitat Civil: Tot i que és un debat jurídic complex, en la pràctica, l’abonament de la responsabilitat civil derivada del delicte és un requisit que els òrgans judicials solen exigir per informar favorablement la cancel·lació.

És crucial obtenir del jutjat o tribunal sentenciador una resolució que declari formalment l’extinció de la responsabilitat penal. Sense aquest document, la sol·licitud de cancel·lació serà denegada.

Segon Pilar: el transcurs dels terminis legals sense tornar a delinquir

Un cop extingida la responsabilitat penal, comença a comptar un “termini de seguretat” durant el qual la persona no ha de cometre cap nou delicte. Si ho fes, el còmput s’interrompria. Els terminis varien segons la gravetat de la pena imposada, la qual es classifica a l’Article 33 del Codi Penal.

Els terminis d’espera, segons l’Article 136 del Codi Penal, són els següents:

1. Sis mesos: per a les penes lleus.
2. Dos anys: per a les penes que no excedeixin de dotze mesos i les imposades per delictes imprudents.
3. Tres anys: per a les restants penes menys greus que siguin inferiors a tres anys.
4. Cinc anys: per a les restants penes menys greus que siguin iguals o superiors a tres anys.
5. Deu anys: per a les penes greus.

El còmput d’aquests terminis s’inicia l’endemà de la data en què es declara extingida la pena. En casos de suspensió de la pena, el termini es compta des de l’endemà del dia de l’atorgament de la suspensió, un cop obtinguda la remissió definitiva.

2. El procediment per sol·licitar la cancel·lació

La cancel·lació pot iniciar-se per tres vies diferents

1. D’ofici pel Ministeri de Justícia: És la via menys freqüent en la pràctica.
   b. Per comunicació de l’òrgan judicial: El jutjat que va executar la pena comunica al Registre Central de Penats que es compleixen els requisits.
   c. A instància de l’interessat: És la forma més comuna i proactiva. El propi interessat, o el seu representant legal, presenta una sol·licitud formal.

El procediment a instància de part implica els següents passos:

1. Recopilació de documentació: És fonamental reunir la resolució judicial d’extinció de la responsabilitat penal i qualsevol altre document que acrediti el compliment de totes les penes (justificants de pagament de multes, etc.).
2. Presentació de la sol·licitud: S’ha d’emplenar el model oficial i presentar-lo davant el Registre Central de Penats del Ministeri de Justícia, ja sigui de forma telemàtica (amb certificat digital) o presencial.
3. Resolució: El Ministeri de Justícia disposa d’un termini màxim de tres mesos per resoldre i notificar la decisió. Si transcorregut aquest termini no hi ha resposta, la sol·licitud s’entén desestimada per silenci administratiu negatiu, cosa que obre la porta a la interposició de recursos.

3. Importància de l’assessorament legal

Tot i que teòricament l’interessat pot realitzar el tràmit per si mateix, la complexitat del procediment i els tecnicismes legals fan que la intervenció d’un advocat sigui altament recomanable, i en molts casos, indispensable per garantir l’èxit.

Les funcions clau d’un advocat en aquest procés són:

• Anàlisi de viabilitat: Realitzar un estudi previ del cas per confirmar que es compleixen tots els requisits, evitant iniciar un tràmit abocat al fracàs.
• Gestió davant els tribunals: Impulsar l’obtenció de la resolució d’extinció de la responsabilitat penal, un pas que pot demorar-se si no es realitza un seguiment actiu.
• Recopilació i preparació de la documentació: Assegurar-se que l’expedient presentat al Ministeri de Justícia estigui complet i correctament fonamentat.
• Interlocució amb l’Administració: Realitzar el seguiment de l’expedient i respondre a qualsevol requeriment d’informació.
• Interposició de recursos: En cas de denegació, ja sigui expressa o per silenci administratiu, l’advocat és fonamental per redactar i fonamentar el recurs d’alçada i, si fos necessari, el recurs contenciós administratiu davant els tribunals

4. Conclusions

La cancel·lació d’antecedents penals és un dret configurat com l’últim esglaó en el procés de reinserció social. Permet a la persona que ha saldat el seu deute amb la societat recuperar plenament el seu estatus de ciutadà, sense la càrrega que suposa un passat delictiu.

No obstant això, l’exercici d’aquest dret no és automàtic i requereix el compliment estricte d’un procediment reglamentat i uns requisits legals precisos. Donada la complexitat inherent al sistema, l’assessorament d’un advocat no ha de veure’s com una despesa, sinó com una inversió per assegurar que el procés es dugui a terme de manera eficient i exitosa, obrint definitivament la porta a un futur sense les lligams del passat.

El present article és merament divulgatiu i no suposa assessorament ni compromís d’actualització.
Per a més informació, contacteu amb info@fernandezadvocats.es