DESCARREGAR ARTICLE COMPLET EN PDF.
Un dels delictes que amb més freqüència tramitem al nostre despatx és el delicte d’alcoholèmia. Moltes persones tendeixen a pensar que es tracta simplement d’una multa de trànsit agreujada, però la veritat és que ens trobem davant d’un autèntic procediment penal que pot tenir conseqüències molt rellevants per a la persona investigada, no només des del punt de vista econòmic, sinó també personal, familiar i professional.
Una condemna per alcoholèmia pot implicar antecedents penals, la retirada del permís de conduir durant llargs períodes de temps, la pèrdua del lloc de treball en determinats sectors professionals i fins i tot, en alguns supòsits, l’ingrés a presó. Precisament per això, resulta fonamental conèixer com es regula aquest delicte, quins són els drets del conductor i quins elements han de concórrer perquè existeixi realment responsabilitat penal.
1. Què és exactament el delicte d’alcoholèmia?
El delicte de conducció sota la influència de begudes alcohòliques es regula a l’art. 379 del CP. No obstant això, és important comprendre que aquest precepte no contempla una única modalitat delictiva, sinó dues formes diferents de cometre el delicte, qüestió que la jurisprudència ha denominat habitualment “tipicitat desdoblada” (com a exemple, Sentència de la secció 7 de l’Audiència Provincial de Barcelona, núm. 454/2019, de 29 de maig).
1.1 Conducció “sota la influència” (Taxa entre 0,25 i 0,6 mg/l)
Ens trobem davant de la modalitat clàssica i més subjectiva del delicte d’alcoholèmia.
Aquesta situació es produeix quan el conductor dona una taxa d’alcohol superior a la permesa administrativament, però inferior a 0,60 mg/l en aire expirat.
Convé recordar que, amb caràcter general, la normativa administrativa sanciona a partir de 0,25 mg/l, encara que per als conductors novells i professionals el límit és encara inferior.
Ara bé, en aquests casos no n’hi ha prou simplement amb donar positiu a la prova.
La jurisprudència exigeix que l’acusació acrediti que l’alcohol consumit va influir efectivament en la conducció, afectant les capacitats psicofísiques del conductor i generant un risc real per a la seguretat viària.
Per això, en aquesta modalitat adquireixen especial rellevància els denominats “símptomes externs d’embriaguesa”, és a dir, tots aquells signes apreciats pels agents actuants que permeten concloure que l’alcohol estava afectant de manera efectiva la conducció.
Entre els símptomes més habituals trobem: parla pastosa, dificultats de coordinació, deambulació inestable, ulls enrogits o vidriosos, forta olor d’alcohol, comportament agressiu o desorientat, respostes incoherents, conducció irregular, invasions de carril, excés de velocitat…
Per tant, en aquests supòsits, el resultat de l’etilòmetre constitueix únicament un element més de prova, però no suficient per si sol per fonamentar una condemna penal.
De fet, no són infreqüents les absolucions quan, malgrat existir una taxa positiva, no concorren símptomes externs rellevants o no s’acredita una afectació real de la conducció.
1.2 Conducció amb una taxa objectiva
El segon incís de l’article 379 CP estableix de forma expressa:
“En tot cas serà condemnat qui conduís amb una taxa d’alcohol en aire expirat superior a 0,60 mil·ligrams per litre o amb una taxa d’alcohol en sang superior a 1,2 grams per litre”.
En aquest cas ens trobem davant d’un delicte de perill abstracte.
Això significa que el legislador presumeix, sense admetre prova en contrari, que conduir amb una taxa superior a 0,60 mg/l constitueix per si mateix un risc intolerable per a la seguretat viària.
A diferència de la modalitat anterior, aquí ja no és necessari acreditar símptomes externs rellevants ni una conducció perillosa. Tampoc importa que el conductor circulés correctament o que no hagués provocat cap accident.
El simple fet de superar aquesta taxa constitueix automàticament un delicte.
Precisament per això, molts conductors se sorprenen quan són investigats penalment malgrat considerar que “conduïen perfectament”.
Tanmateix, des del punt de vista jurídic, la superació objectiva de la taxa converteix automàticament la conducta en delictiva.
Així mateix, s’ha de tenir en compte que els marges d’error de l’etilòmetre adquireixen aquí una enorme importància pràctica. En determinats supòsits, especialment quan la taxa obtinguda es troba molt propera al límit penal, la defensa pot analitzar si escau aplicar aquests marges per qüestionar l’existència mateixa del delicte.
2. Penes associades al delicte d’alcoholèmia
L’article 379 CP estableix diverses penes alternatives per a aquest delicte, si bé la retirada del permís de conduir sempre és obligatòria.
Concretament, les penes previstes són:
- Presó de 3 a 6 mesos, O
- Multa de 6 a 12 mesos, O
- Treballs en benefici de la comunitat de 31 a 90 dies.
- I, en qualsevol cas, la privació del dret a conduir vehicles de motor i ciclomotors per un temps superior a 1 i fins a 4 anys.
En la pràctica, quan es tracta de persones sense antecedents penals i els fets no presenten una gravetat especial, és habitual que la condemna consisteixi en multa o treballs en benefici de la comunitat, evitant l’ingrés a presó.
Tanmateix, això no significa que les conseqüències siguin lleus.
La retirada del permís de conduir pot afectar greument persones que depenen del vehicle per treballar, com transportistes, comercials, repartidors o conductors professionals.
A més, s’ha de tenir molt present l’article 47 del Codi Penal. Aquest precepte estableix que quan la privació del dret a conduir supera els dos anys, es produeix automàticament la pèrdua de vigència del permís de conducció.
Això implica que, un cop complerta la condemna, el conductor no recuperarà automàticament el carnet, sinó que haurà de tramitar de nou l’obtenció del permís.
3. La negativa a sotmetre’s a les proves d’alcoholèmia: delicte independent
Un dels errors més freqüents és pensar que negar-se a realitzar la prova d’alcoholèmia pot evitar conseqüències penals.
Res més lluny de la realitat.
La negativa constitueix un delicte autònom tipificat a l’article 383 del Codi Penal i, de fet, acostuma a estar castigat amb penes fins i tot més greus que el mateix delicte d’alcoholèmia.
Les penes previstes són:
- presó de sis mesos a un any,
- i privació del dret a conduir per un temps superior a un i fins a quatre anys.
La raó d’aquesta severitat rau en el fet que la negativa impedeix a l’autoritat verificar una situació potencialment molt perillosa per a la seguretat viària.
A més, la jurisprudència ha interpretat aquest delicte de manera molt estricta. No només es castiga la negativa expressa i frontal, sinó també determinades conductes obstructives, dilatòries o clarament encaminades a impedir la correcta pràctica de la prova.
Per això, davant d’un requeriment policial, la recomanació general sempre ha de ser col·laborar i posteriorment analitzar jurídicament l’actuació policial i la regularitat del procediment.
4. Conclusions
Un delicte d’alcoholèmia no és una simple sanció administrativa ni una multa de trànsit. Es tracta d’un procediment penal que pot generar conseqüències molt importants tant a curt com a llarg termini.
Cada cas requereix una anàlisi individualitzada:
- de la legalitat del control,
- de la regularitat del procediment,
- de la simptomatologia apreciada,
- de la fiabilitat de les medicions,
- i de les concretes circumstàncies personals de la persona investigada.
En molts procediments existeixen aspectes tècnics o processals que poden resultar determinants per a la defensa.
Per això, davant d’una investigació per alcoholèmia, resulta fonamental comptar des del primer moment amb assessorament jurídic especialitzat que permeti analitzar totes les circumstàncies del cas i garantir la correcta protecció dels drets del conductor.
El present article és merament divulgatiu i no suposa assessorament ni compromís d’actualització.
Per a més informació, contacteu amb info@fernandezadvocats.es
