La jubilació parcial amb acumulació de jornada és una modalitat cada vegada més estesa que permet als treballadors concentrar tot el seu temps de treball en un període inicial, per després desvincular-se de la prestació de serveis fins a la seva jubilació total. Tanmateix, sorgeix un dubte freqüent i de gran importància: què passa si durant aquest període de treball efectiu l’empleat causa baixa per incapacitat temporal o gaudeix d’un permís retribuït? Està obligat a recuperar aquestes hores no treballades?
La resposta, segons ha aclarit l’Audiència Nacional en dues sentències clau, depèn d’un factor determinant: l’existència d’un pacte exprés en el contracte o acord entre les parts.
El principi general: Sense pacte, no hi ha obligació de recuperar
La Sentència de l’Audiència Nacional 32/2019, d’1 de març de 2019, en seu d’un conflicte col·lectiu, va establir una base fonamental. En aquell cas, una empresa exigia als seus treballadors jubilats parcialment amb jornada acumulada que recuperessin el temps de treball perdut durant una baixa per incapacitat temporal.
El Tribunal va resoldre a favor dels treballadors, establint que, si ni el pla de jubilació parcial ni el contracte de treball individual contenien una clàusula que obligués a recuperar aquestes hores, l’empresa no podia imposar-ho unilateralment. El raonament es basa en el principi de llibertat de pactes:
- La incapacitat temporal és una causa de suspensió del contracte de treball, no un deute d’hores amb l’empresa.
- Si les parts no van acordar expressament què succeiria en cas de baixa laboral durant el període de treball concentrat, no és possible una pròrroga o ampliació d’aquest període de prestació de serveis.
Per tant, aquesta Sentència estableix la regla general: En absència d’un pacte específic, el temps per baixa laboral o permís retribuït es considera complert i no s’ha de recuperar.
L’excepció que confirma la regla: La validesa del pacte exprés
Més recentment, la Sentència de l’Audiència Nacional núm. 62/2026, de 6 d’abril, ha vingut a matisar i complementar la doctrina anterior. En aquest cas, s’analitzava la legalitat d’una clàusula que l’empresa Alcampo incloïa en els seus contractes de jubilació parcial i que, aquesta vegada sí, obligava expressament a recuperar les hores no treballades per baixa laboral o permisos durant el període de jornada acumulada.
El sindicat demandant argumentava que aquesta clàusula era nul·la per discriminatòria. Tanmateix, l’Audiència Nacional va desestimar la demanda i va validar la clàusula, argumentant el següent:
- És lícita i no discriminatòria: La clàusula no castiga el treballador per estar malalt. La seva finalitat és evitar una “distorsió temporal entre treball-salari-quota i un benefici desmesurat”. Busca equiparar la situació de qui ha estat de baixa amb la de qui no, assegurant que ambdós compleixin amb un temps de treball efectiu proporcional a la seva jornada anual.
- Emparada en l’autonomia de la voluntat: L’article 12 de l’Estatut dels Treballadors permet que les condicions de l’acumulació de jornada es regulin mitjançant pacte individual o col·lectiu. Per tant, les parts són lliures d’acordar aquest tipus de condicions.
Aquesta sentència no contradiu la de 2019, sinó que la reforça. Confirma que la recuperació d’hores és possible, però només si existeix una clàusula que així ho estableixi de forma clara i expressa.
Conclusió: La clau és al seu contracte
La jurisprudència de l’Audiència Nacional és clara i coherent. L’obligació de recuperar les hores no treballades per incapacitat temporal o permisos retribuïts en un contracte de jubilació parcial amb jornada acumulada no és una obligació legal automàtica, sinó contractual.
El present article és merament divulgatiu i no suposa assessorament ni compromís d’actualització.
Per a més informació, contacti amb info@fernandezadvocats.es