DESCARREGAR ARTICLE COMPLET EN PDF.
En una recent i clarificadora Sentència de la Sala Contenciosa-Administrativa del Tribunal Suprem (STS, Sala Tercera, nº 473/2026, de 20 d’abril, rec. 2290/2023), es detalla la naturalesa jurídica de les comunicacions prèvies i les declaracions responsables. La conclusió és contundent: no són actes administratius i, per tant, no poden ser objecte de recurs directe, ni en via administrativa ni en la jurisdiccional. Aquesta decisió té implicacions pràctiques importants per als operadors jurídics i els ciutadans que interactuen amb l’Administració.
L’origen i la naturalesa de la comunicació prèvia
La comunicació prèvia i la declaració responsable van néixer a l’empara de la Directiva de Serveis (Directiva 2006/123/CE) i la seva transposició a Espanya, amb l’objectiu de simplificar i agilitzar l’inici d’activitats econòmiques, substituint el tradicional sistema de llicència o autorització prèvia per un control a posteriori. La sentència del Tribunal Suprem, en el seu Fonament de Dret Sisè, és inequívoca sobre aquest punt:
- i) No són actes administratius: No expressen cap voluntat de l’Administració, ni positiva ni negativa. L’Administració actua com una simple receptora del document.
- ii) No inicien un procediment administratiu: La seva eficàcia es desplega des del mateix moment de la presentació, sense necessitat d’una resolució posterior.
iii) No opera el silenci administratiu: Com que no hi ha una sol·licitud que l’Administració estigui obligada a resoldre, no es pot parlar de silenci positiu ni negatiu.
Què passa amb els tercers afectats? La via d’actuació correcta
Una de les principals preocupacions que aborda la sentència és la possible indefensió de tercers que puguin veure’s perjudicats per una activitat iniciada mitjançant comunicació prèvia. Si no es pot recórrer directament, com poden defensar els seus drets?
El Tribunal Suprem ofereix una solució, de manera que els tercers afectats no estan desprotegits. La seva via d’actuació consisteix a acudir a l’Administració perquè aquesta exerceixi les seves potestats de control, comprovació i inspecció sobre l’activitat comunicada. Si, després d’aquesta sol·licitud, l’Administració:
- A) Actua i dicta un acte administratiu (per exemple, ordenant el cessament de l’activitat o imposant condicions), aquest acte sí que serà recurrible.
- B) Roman inactiva, el seu silenci davant la petició de control podrà constituir un acte administratiu presumpte, també susceptible de recurs.
El cas concret: La importància de distingir l’acte impugnat
El recurs de cassació analitzat pel Suprem provenia d’un cas en què una comunitat de propietaris va interposar un recurs de reposició contra un Acord de la Junta de Govern Local. Aquest Acord no es limitava a rebre la comunicació prèvia d’una activitat immobiliària, sinó que, a més, «es dona per assabentada» i «condiciona la llicència» a la presentació de certa documentació.
En les instàncies anteriors, al igual que el Tribunal Suprem, es va determinar que el recurs de reposició va ser indegudament inadmès. L’error de l’Administració local va ser confondre la comunicació prèvia (no recurrible) amb l’Acord de la Junta de Govern (un acte administratiu en tota regla i, per tant, impugnable).
L’objecte del recurs no era la comunicació de la Sra. Loreto, sinó la decisió posterior de l’Ajuntament, que contenia una declaració de voluntat de l’Administració.
Conclusió i implicacions practiques
La doctrina del Tribunal Suprem és ferma: no és processalment viable interposar un recurs directe contra una comunicació prèvia o una declaració responsable. L’estratègia correcta per a un tercer afectat passarà per tal d’instar l’Administració competent a exercir la seva potestat de control i verificar la legalitat de l’activitat. Tanmateix, en cas que l’Administració dicti un acte exprés o romangui inactiva, recórrer aquest acte administratiu (exprés o presumpte).
*El presente artículo es meramente divulgativo y no supone asesoramiento ni compromiso de actualización.
Para más información o asesoramiento, contacte con info@fernandezadvocats.es.
