Límits a la contractació menor en necessitats recurrents: El nou criteri dels cinc anys (Informe nº 50/2025)
La contractació menor ha estat, tradicionalment, una eina d’agilitat administrativa per a prestacions de petita quantia. No obstant això, el seu ús per atendre necessitats que es repeteixen en el temps ha generat nombrosos dubtes sobre on acaba la flexibilitat i on comença el fraccionament indegut del contracte.
La Junta Consultiva de Contractació Pública de l’Estat, en el seu Informe 50/25, ha clarificat els criteris per determinar quan és admissible recórrer al contracte menor per a necessitats periòdiques i quin és el límit temporal per al còmput del seu valor estimat.
1. La regla general: previsibilitat vs. contractació menor
La Junta recorda que la contractació menor és una excepció als principis de publicitat i concurrència. Per tant, si una administració sap que necessitarà un servei de forma constant, no hauria d’utilitzar aquesta via. Segons s’estableix literalment a les conclusions de l’Informe: ”Como regla general no está justificado acudir a la contratación menor cuando el objeto del contrato se refiere a necesidades periódicas, perfectamente conocidas y previsibles que se van a prolongar en el tiempo, aunque se recaben varios presupuestos con carácter previo a la adjudicación.”.
Aquesta consideració reforça la idea que la simple sol·licitud de tres pressupostos no «legalitza» per se un contracte menor si la necessitat era plenament coneguda i programable des de l’inici.
2. L’excepció: Necessitats de molt escassa quantia
Malgrat la regla general, la Junta admet que, de forma excepcional, es poden utilitzar contractes menors per a despeses recurrents si aquestes són realment mínimes. El punt clau de l’informe és com calcular si estem superant el llindar dels 15.000 euros (per a serveis i subministraments) quan la prestació es dilata en diversos anys.
Per evitar l’elusió dels procediments de licitació, l’òrgan consultiu proposa un horitzó temporal de cinc anys, basant-se en la durada màxima general dels contractes de serveis prevista a la Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP). L’Informe ho detalla així: “Debe contemplarse a la hora de admitir una posible sucesión de contratos menores de servicios y suministros que, insistimos, ha de ser excepcional, que su valor estimado agregado para todas las prestaciones vinculadas funcionalmente sea inferior, durante el plazo de cinco años, al importe mencionado de 15.000 euros.”.
Això implica que, si la suma de tots els contractes menors successius per a una mateixa funció supera els 15.000 euros en un període de cinc anys, l’Administració podria estar incorrent en un fraccionament prohibit.
3. El risc del fraccionament indegut i el frau de llei
L’informe és contundent en assenyalar que la divisió temporal d’un contracte amb l’únic objectiu de no superar els llindars de la contractació menor pot ser considerada un frau de llei. La unitat funcional de la prestació és el criteri determinant: si els objectes dels contractes successius són idèntics i només varia el moment de l’execució, existeix aleshores unitat funcional.
Superar el límit agregat de 15.000 euros en cinc anys és, segons la Junta, una prova clara de l’elusió de les normes de publicitat: “De sobrepasarse dicho importe agregado durante el periodo de cinco años, cabría entender que ha habido un fraccionamiento indebido del contrato al quedar clara la elusión, ya sea pretendida o no, de las normas de publicidad y procedimiento aplicables.”.
4. Alternatives a la contractació menor
Davant de necessitats recurrents, la Junta també recomana abandonar la fragmentació i optar per mecanismes que garanteixin una millor eficiència econòmica i seguretat jurídica, com ara:
- Contractació centralitzada: Especialment per a contractes de subministraments i serveis comuns.
- Acords marc i sistemes dinàmics d’adquisició: Que permeten agilitat sense renunciar a la concurrència.
- Programació adequada: Una planificació plurianual que permeti licitar un únic contracte per a tota la durada de la necessitat.
5. Conclusió
Aquest nou criteri d’agregació o consideració de cinc anys suposa un límit administracions públiques. Ja no n’hi ha prou amb no superar els 15.000 euros anuals, doncs també cal analitzar la recurrència a llarg termini, el que esdevé un criteri útil pels òrgans d’intervenció i control intern en les AAPP, especialment en les locals, on és més freqüent aquesta mena de problemàtiques contractuals.
El present article és merament divulgatiu i no suposa assessorament ni compromís d’actualització. Per a més informació o assessorament, contacti amb info@fernandezadvocats.es
