Comentari a la STS, Sala Tercera, nº 27/2026 de 19 de gener (rec. nº 8292/2022)
Una recent sentència del Tribunal Suprem ha vingut a aclarir una qüestió de gran rellevància per a les administracions públiques i els professionals tècnics: fins a quin punt pot una normativa autonòmica exigir titulacions específiques per a llocs de treball públics sense vulnerar els principis de lliure accés a l’activitat econòmica i d’idoneïtat professional.
El cas resolt per la Sala Tercera enfrontava la Junta d’Extremadura i el Consell Superior dels Col·legis d’Arquitectes d’Espanya contra el Col·legi d’Enginyers Tècnics d’Obres Públiques. La sentència analitza la legalitat de l’article 4.6 del Decret 143/2021, que regula les Oficines Tècniques d’Urbanisme i Desenvolupament Territorial Sostenible (OTUDTS) a Extremadura.
1. Antecedents del cas
El conflicte va sorgir quan el Reglament extremeny va establir que el director de cada OTUDTS havia de posseir la titulació d’arquitectura (o equivalent) i que l’equip tècnic mínim havia d’estar integrat per arquitectes, arquitectes tècnics o enginyers de l’edificació.
El Col·legi d’Enginyers Tècnics d’Obres Públiques (ITOP) va impugnar aquest precepte, argumentant que excloïa injustificadament els seus col·legiats, els quals, segons defensaven, tenen competències en matèria urbanística. En una primera instància, el Tribunal Superior de Justícia d’Extremadura els va donar la raó, anul·lant els apartats del decret per considerar-los una restricció desproporcionada i contrària al principi de «llibertat d’accés amb idoneïtat».
2. La decisió del Tribunal Suprem
El Tribunal Suprem, en la seva Sentència nº 27/2026, ha revocat la decisió del TSJ extremeny i ha validat la normativa autonòmica, sota les següents premisses:
- Potestat d’autoorganització de l’Administració Pública: El Suprem reconeix que les comunitats autònomes tenen la facultat d’organitzar els seus propis serveis i estructures administratives. La creació de les OTUDTS i la definició dels perfils professionals que les integren s’emmarca dins d’aquesta potestat autoorganitzativa.
- Justificació de l’exigència per raons d’interès general: L’exigència de titulacions específiques (com arquitectura) no és arbitrària. Respon a «raons imperioses d’interès general», com la protecció de l’entorn urbà i territorial, la conservació del medi ambient i la protecció del patrimoni. Les funcions d’assessorament especialitzat en ordenació, gestió i disciplina urbanística que realitzen aquestes oficines justifiquen la recerca de perfils amb una formació específica i integral en aquestes matèries.
- Principi d’idoneïtat enfront de la llibertat d’accés: Tot i que la jurisprudència defensa el principi de «llibertat d’accés amb idoneïtat» enfront dels monopolis professionals, aquest principi no és absolut. L’Administració ha de ponderar la idoneïtat requerida per a la funció concreta. En aquest cas, el Suprem considera que la formació dels arquitectes és la més congruent i adequada per a les tasques de direcció i assessorament en matèria d’ordenació territorial i urbanística complexa.
- Les competències que poden tenir determinats titulats no són exorbitants: El Tribunal considera que la sentència d’instància va realitzar una «extensió exorbitant» de les atribucions professionals dels Enginyers Tècnics d’Obres Públiques. Si bé aquests professionals tenen competències en obres civils, hidrologia o vies de comunicació, aquestes no són equivalents a la funció qualificada d’assessorament en la redacció d’instruments complexos d’ordenació territorial.
3. Doctrina jurisprudencial que es fixa, i implicacions d’aquesta
La sentència estableix una doctrina clara: una normativa autonòmica que, en exercici de la seva potestat d’autoorganització, exigeix titulacions específiques (com arquitectura) per a la direcció i composició d’oficines tècniques d’assessorament urbanístic no vulnera la Llei de Garantia de la Unitat de Mercat ni el lliure accés a les activitats de serveis, sempre que aquests requisits: a) estiguin justificats per raons imperioses d’interès general; b) siguin proporcionats i no discriminatoris; c) Siguin congruents amb la formació exigible per a l’exercici de les funcions encomanades.
Aquesta decisió del Tribunal Suprem reforça la capacitat de les administracions públiques per dissenyar els seus equips tècnics amb els perfils que considerin més idonis per a funcions especialitzades, sempre que puguin justificar-ho de manera objectiva i proporcionada. Suposa doncs un precedent important que delimita les competències professionals en l’àmbit de l’urbanisme i l’ordenació del territori, prioritzant l’especialització i la idoneïtat per a tasques d’alta complexitat tècnica.
El presente artículo es meramente divulgativo y no supone asesoramiento ni compromiso de actualización.
Para más información o asesoramiento, contacte con info@fernandezadvocats.es.
