DESCARREGAR ARTICLE COMPLET EN PDF.
La recent sentència del Tribunal Suprem nº 111/2016, d’11 de febrer, posa fi al debat en unificar doctrina i establir que la pena de privació del dret a conduir vehicles a motor i ciclomotors no pot ser fraccionada, ni tan sols en el cas de conductors professionals.
Aquest pronunciament posa fi a una llarga controvèrsia jurídica i a la disparitat de criteris entre Audiències Provincials.
1. Introducció
En l’àmbit del dret penal, i molt especialment en els delictes contra la seguretat viària, una de les qüestions més debatudes en fase d’execució de sentència ha estat la possibilitat de complir la pena de privació del dret a conduir de forma fraccionada. Els condemnats, en particular aquells la professió dels quals depèn de l’ús d’un vehicle, sol·licitaven amb freqüència als tribunals poder complir la pena en períodes discontinus – caps de setmana, vacances o dies no laborals – per mitigar l’impacte en la seva vida laboral i familiar.
Aquesta situació havia generat un panorama d’inseguretat jurídica, amb Audiències Provincials que accedien a aquestes peticions sota estrictes requisits i d’altres que les denegaven sistemàticament.
La Sentència del Tribunal Suprem ara analitzada ha vingut a posar fi a aquesta divergència, establint un criteri unificador i de compliment obligatori.
2. Antecedents del cas analitzat pel Tribunal Suprem
El cas que motiva aquest important pronunciament s’origina amb la condemna a un individu com a autor d’un delicte de conducció sota la influència de begudes alcohòliques. Inicialment, el Tribunal d’Instància va imposar una pena de multa i la privació del dret a conduir per un període de dos anys.
Després d’un recurs d’apel·lació, l’Audiència Provincial de València va reduir la pena a set mesos de multa i un any i tres mesos de privació del permís. No conforme, el condemnat va interposar un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem articulat en tres motius, sent el central i de major rellevància el que sol·licitava la possibilitat de complir la pena de privació de forma fraccionada, argumentant la seva condició de conductor professional.
3. Debat jurídic
El Tribunal Suprem, abans d’emetre la seva decisió, realitza una detallada exposició dels arguments que fins a la data sostenien ambdues corrents jurisprudencials:
A) Tesi favorable al fraccionament (postura minoritària)
- Silenci del legislador
- Ponderació de drets constitucionals
- Evitar un perjudici “addicional”
- Analogia amb la normativa administrativa
B) Tesi contrària al fraccionament (postura majoritària i acollida pel TS)
- Principi de legalitat en l’execució
- Naturalesa de la pena
- Disseny del procés d’execució
- Finalitats preventives de la pena
4. Decisió del Tribunal Suprem: prevalença del principi de legalitat
El Tribunal Suprem, amb vocació unificadora, desestima el recurs del condemnat i fixa com a doctrina que la pena de privació del dret a conduir s’ha d’executar de forma continuada i sense interrupcions.
5. Conclusió i implicacions pràctiques
La sentència analitzada constitueix un pronunciament d’enorme transcendència pràctica. A partir d’ara s’unifica la doctrina a nivell nacional, ja que tots els tribunals d’Espanya hauran de seguir aquest criteri, eliminant la inseguretat jurídica existent.
Aquest pronunciament subratlla la importància d’una defensa penal sòlida des de les primeres fases del procediment, atès que les conseqüències d’una condemna d’aquest tipus són ara, si escau, més rigoroses i de compliment ineludible en els estrictes termes fixats per la llei i, ara, per la jurisprudència del Tribunal Suprem.
El present article és merament divulgatiu i no suposa assessorament ni compromís d’actualització.
Per a més informació, contacteu amb info@fernandezadvocats.es